Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/143

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
139
ali-bey el abbassí

ella vaig tenir la satisfacció de contemplar á tot pler las massas colossals que tenia al devant. La superfície superior de la roca era com una plataforma de dotze peus de quadro; volava quatre peus y penetrava fins á una profunditat considerable.
 La vejetació del país estava molt atrassada. Las flors eran escassas; no obstant y aixó vaig poder recullir algunas plantas curiosas. En tot lo dia no vegí terra conresada.
 Me digueren que la montanya elevada, per qual peu haviam passat, la habitavan uns sants ermitans. Vaig veure en efecte moltas personas y una dona: suposo que aquesta última será també santa ermitana. Lo dia fou bo, pero núvol. A las vuyt de la nit marcava lo termómetro 10°, y 'l higrómetro 98°. Vent S.O.
 No vegí més que un sol poblet: l' indret hont pararem era un veritable desert.

 Dia 20.—Comensá la marxa á las vuyt del matí en direcció al S. Després d' atravessar tres riuhets, pararem á dos quarts de cinch prop d' un aduar, á curta distancia de las montanyas.
 Componen lo país algunas planuras terminadas al S. y S.E. per una série de montanyetas; derrera d' ellas s' hi veuhen los cims del Atlas cuberts de neu. Mon camp estava casi al peu de la primera línea de ditas montanyas.
 Lo terrer ofereix á primera vista una capa lleujera vejetal sobre rocas graníticas, després argila apissarrada, y per últim terra calissa arenosa.
 Lo lloch ahont acamparem estava plé de trossets de jaspi blanch.
 Lo quadro de la vejetació era generalment desagradable, á escepció d' algunas parts cobertas de flors. No vaig veure ni un sol clap de terra sembrat, y 'l país s' assembla á un verdader desert, tant més no trovantse en éll un sol aduar.
 Lo temps se sostingué fins á las duas de la tarde en que 'ns sorprengué una borrasca de pluja y vent. A las set marcá lo termómetro 14º, y l' higrómetro 78º. Lo vent bufava del O., y 'l cel estava cobert de núvols.