Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/171

167

ali-bey el abbassí

de Muley Abdsulem passaren la nit en ma casa fins lo dia següent.
Si quedá esglayada la cort de Marroch per haver jo rebutjat las donas, no ho quedá menos de la rebuda que tingueren. Era impossible mantindrer la cosa en secret á causa dels meus criats y personas que'm voltavan. Aixís en menos de vint y cuatre horas va saber tota la ciutat fins las circunstancias més petitas del cas.
Vaig continuar visitant al sultá y á Muley Abdsulem, com si res hagués passat, perque entre 'ls mussulmans es regla de cortesía no parlar may de las donas.
Finalment vaig declarar qu' anaba á sortir pera la Meca. Vaig tenir sobre 'l particular algunas disensions ab lo sultá, Muley Abdsulem y 'ls meus amichs, quins se empenyaban en ferme desistir de tant penós viatje. Me deyan que tampoch lo sultá ho havia fet; que la relligió no exigia 's realisés personalment, que podria pagar lo viatje á un pelegrí, y d' aquest modo tindria igual mérit als ulls de la Divinitat. Aquestas y altres rahons que no dich, no foren prou pera alterar la meva resolució.
Lo sultá, que desitjaba de tot cor retenirme ab ell, 's presentá un dia en ma casa acompanyat del seu germá Muley Abdsulem, del seu cosí Muley Abdelmelek, y de tota sa Cort. Entrá á las nou del matí, y no 's retirá fins á dos quarts de cinch de la tarde. En aquest temps se tocá varias voltas lo punt de mon viatje; mes jo vaig permaneixer inalterable. Vaig fer servir un menjar al arribar, y un altre al sortir. Lo sultá, que volia darme provas de son afecte é ilimitada confiansa, menjá en los dos banquets; va pendrer café, té y llimonada diferentas vegadas, va escriurer y rubricá las ordes del dia sobre mon propi escriptori; me tractá com un jermá estimat, y finalment, al anarsen, sis dels seus criats me presentaren en son nom dos riquíssims tapissos.
Tot just havian acompanyat al sultá á son palau, casi tots los oficials tornaren altre volta á cumplimentarme y renovar sas instancias pera detenirme, fentme las més llausangeras insinuacions respecte ma futura sort, si consentia á quedarme. Insensible á tot vaig fixar l' época de ma sortida per tretze dias més tart.