Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/172

168

viatjes per áfrica y assia

Arrivá 'l moment de donar l' últim adeu al sultá. Renová sas instancias, repetintme mil vegadas que reflexionés las fatigas y perills que m' esperavan en tan llarch y penós viatje. Al separarme 'ns abrassarem ab las llágrimas als ulls. Ma audiencia de despedida ab Muley Abdsulem fou crudel per demés, y fins al últim sospir portaré impresa en lo cor la imatge d' aquell primpcep estimat.
Lo sultá me regalá una tenda magnífica de tela vermella ab franjas de seda. Abans d' enviármela, la feu armar en sa presencia; y llavors entraren dotze fakihs y resaren algunas oracions que devian atreurem las gracias del cel y ditxa constant en mon viatje. Afegí á aquell present varis bots pera posar aygua, objecte esencial pera aquest camí.
Llavors vaig enviar á dir á Mohhana que 's cubrís, perque desitjava parlarli. Estant preparada pera rebrem vaig passar á sa habitació, acompanyat de tota ma gent, y li vaig dir: «Mohhana, trovantme á punt de marxar pera llevant, no vos abandonaré si voleu seguirme; mes si voleu quedarvos, sou lliure de ferho, puig sabeu que es aquesta la primera vegada que vos veig y parlo.» Me respongué modestament: «Vull seguir á mon senyor.» Li vaig tornar á repetir: «Penseushi bé, puig no es cosa que 's puga fer duas vegadas.» Mohhana afegí: «Si, senyor, vos seguiré per tot lo mon fins á la mort, aneu allá hont vullau.» Llavors girantme als circunstants: «Ja sentiu, vaig dir, las paraulas que Mohhana acaba de dir, y sou testimonis de sa resolució.» Y girantme vers ella: «Sou, diguí, dona apreciable, me teniu afecte, y jo vos protegiré. Disposeuvos pera marxar. Adeu.»
Vaig fer construhir pera Mohhana una especie de llitera, nomenada darbucco, perfectament tancada per tots costats, la qual se coloca sobre una mula ó un camell, y usan en lo país las senyoras de distinció. Respecte de Tigmu no hi hagué tantas cerimonias, puig podia caminar cuberta en son hhaik ó albornús. Vaig destinar á ditas senyoras una gran tenda, hont ningú podia véurerlas ni molestarlas. D' aquesta manera vaig empendrer mon viatge á la Meca, deixant pera procurador encarregat de la administració de mos bens á Marroch, á Sidi Omàr Busèta, bajá de la mateixa capital, ab las convenients instruccions.