Molts autors han escrit la historia dels soberans d' aquells paissos que forman avuy dia l' imperi de Marroch. Entre las que han escrit los autors europeus, m' ha semblat sobre tot apreciable la de M. Chenier, encarregat de negocis del rey de Fransa prop del emperador de Marroch.
Se sab que desde Muley Edris, que vivia en lo sigle segon de la hégira ú octau de la Era cristiana, los regnes de Marroch, Fez, Mequinez, Sus y Tafilet, foren gobernats per varias dinastías, sempre enemigas entre sí, fins que 'l scherif de Yemboa, Muley Schèrif, s' establí á Tafilet, conciliantse per sas virtuts la estimació de tots los pobles, los quals s' apressaren á sometres á sas lleys.
Son fill Muley Ismaïl, que ocupá 'l trono després de moltas guerras, y son net Muley Abdalla, feren notables y odiosos sos regnats per las horribles crueltats que exerciren. Muley Mohamed, més polítich que sos predecessors, fou menos crudel, mes no menos avaro. Lo sultá actual, Muley Soliman, es lo més moderat de quants scherifs han ocupat lo trono fins avuy.
L' imperi de Marroch no posseheix constitucions ó lleys escritas. Lo modo de succehir al trono está determinat, de manera que abans de lograr l' imperi cada soberá te que combatrer á sos germans y altres pretendents, los quals per son costat arman los pobles en favor seu; en termes que la mort d' un primpcep marroquí porta sempre la de cent mil homes.
