Solimàn.
Mohamèd.
Adballà.
Ismaïl.
Scherif.
Ali.
Mohamèd.
Ali.
Jussuf.
Ali.
Hassèn.
Kàssem.
Muhamèd.
Abdulkàssem.
Muhamèd.
Hassèn.
Adballà.
Muhamèd.
Aàrafat.
El Hassèn.
Abubèhr.
El Hassèn.
Ahmèd.
Ismaïl.
El Kàssem.
Muhamèd.
Adballà el Kàmel.
Hassàn el Meschna.
Hassèn es Sèbet, fill de Ali ben Abutàleb y de Fàthma ez Zohra (la Perla), filla del profet Muhhamed.
Tafilet conté més de dos mil scherifs, que 's consideran tots ab drets al trono del Marroch, y per la mateixa rahó disfrutan d' algunas lleujeras gratificacions del sultá. En los interregnes molts prenen las armas, y com lo Marroch no té exércit propiament dit pera sofocar aquells moviments parcials, cau lo país á la anarquía.
La táctica dels Marrochs es sempre la mateixa en totas las batallas. Se reduheix á acostarse al enemich á distancia d' unas cinchcentas passas. Llavors se desplegan per un moviment sobtat, y tractan de presentar lo major front possible; després se posan á correr ab tota sa forsa, apuntant ab la espingarda. Arribant á mitj tir disparan; detenen lo caball, retenintlo fortament per la brida, y girant l' espatlla 's baten de retirada ab la mateixa lleujeresa. Tornan á carregar sempre corrent, y si l' enemich recula, continuan fent foch y guanyant terreno. Mes si l' acció s' empenya y 's té que traurer lo sabre, ¡quant gran deu ser l' embrás d' uns homes que sens cap órdre tenen cadascú en sa esquerra la brida y una espingarda, y 'l sabre á la dreta! En tal cas posan aquella davant sobre l' arsó de la sella, y d' aquest modo cada genet ocupa 'l lloch de més de dos, y queda aislat, y sens apoyo per los