Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
186
viatjes per áfrica y assia

 Estés sens sentits en mitj del desert, ab tant sols quatre ó cinch homens al meu costat, dels quals un havia caygut casi al mateix temps que jo, y 'ls altres en estat de no poder donarme la més petita ajuda; ja que no sabian hont trobar aygua, y encara que ho sapiguessen, sense forsas pera anar á buscarla; hauriam mort tots sense remey, si no 'ns hagués salvat la Providencia per una especie de miracle.
 Mitja hora feya que estava á terra sens sentits, segons després me contaren, quan s' ovirá una caravana de mes de dos mil homens que venia cap á nosaltres. La manava un moravit ó sant, anomenat Sidi Alarbi, que anava á Tlémsen ó Trémecen d' ordre del sultá. Vejentnos en tant horrible situació, feu tirar sobre nosaltres molts bots d' aygua.
 Després d' havermen tirat algunas vegadas á la cara y á las mans, vaig comensar á recobrar los sentits, vaig obrir los ulls, mirant á totas parts sense poder coneixer á ningú. Al cap d' una estona vaig veure set ó vuyt scherifs y fakihs, que acostantsem me parlaren amistosament. Volia respondrels, mes m' ho privava un nus que 'm tapava la gola; y sols vaig poderme fer entendre per signes, senyalant la boca ab lo dit.
 Seguiren tirantme aygua á la cara, brassos y mans y per fi vaig poguermen empassar algunas petitas glopadas. Llavors ja vaig poguer preguntar: ¿Quí sou? Aixís que 'm sentiren, me respongueren: No temeu; no som lladres ni saltejadors, al contrari som vostres amichs: jo soch fulano, etc. En efecte vaig reconexer sas fesomías, mes no podia recordar sos noms. Me tiraren més aygua demunt, y en més gran cantitat que abans, y vaig beure altra vegada. Aixís que vejeren que comensava á restablirme, ompliren d' aygua alguns dels meus bots, y continuaren son viatje, puig cada instant que perdian en aquell lloch era preciosíssim é irreparable sa pérdua.
 L' atach de la set se manifesta per tot lo cos ab una gran sequedat de la pell: los ulls se tornan vermells de sanch, la llengua y boca 's cubreixen tant per fora com per dins d' una capa de sarro groixuda com una moneda de cinch franchs; lo color d' aquest sarro es groch fosch, son gust fat, y sa consistencia molt semblant á la cera tova de las brescas. Un defalliment ó deixadesa suspen tot moviment; un nus en lo