Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/196

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
192
viatjes per áfrica y assia

al districte de Wazein, y al cap de poch vaig descubrir al N. la montanya sobre que está situada la ciutat. La deixarem á dreta, y seguírem lo camí fins á las tres de la tarde: llavors vaig maná acampar prop d' alguns aduars.
 Se compon lo districte de Wazein de extensos plans, terminats al E. per montanyas de bastanta alsaria. En mitj dels plans s' aixeca una gran montanya roja aislada del tot: á la meytat de sa altura hi ha la ciutat de Wazeid: diuhen que es molt gran; pero no te murallas com las demés del imperi. Es la residencia del célebre sant Sidi Ali Benhamet, de qui ja 'ns havem ocupat. Dit personatje, que es senyor de la ciutat y son districte, viu en una especie d' independencia.
 En cap pais he vist bestiar més bonich, numerós y ben peixat; ni camps més plens d' espigas. Es de presumir que la gracia divina protegeix als habitants especialment. Lo pais está plé de populosos aduars, disposats d' una manera molt distinta dels demés: puig las tendas están posadas en líneas rectas, mentres que 'n altres punts ho están en cercle.
 No 's veu un arbre en tot lo pla, ni altra aygua que la d' algunas fonts.
 Acampava jo á una llegua O. de la montanya de Wazein. Montats los instruments, vaig trobar ma llongitut cronométrica6° 55' 0" O. del observatori de París. Dita observació es dubtosa; axís no hi puch contar del tot, peró si en la estima geodésica. Ma latitut, resultat d' una bona observació, doná34° 42' 29", y es la de Wazein, puig dita ciutat estava exactament al E.
 Vaig notar en los oficials conductors cert aire de misteri, y signes de connivencia; continuavan no obstant tractantme ab un gran respecte; jo res los hi podia dir, ni tant sols sospitar l' objecte de sas secretas conversas. Las tribus que 's trovan al pas sortian á ferme tots los honors, y á oferirme regalos de queviures y farratje. Jo continuava usant lo parasol. Sempre 'm tractaban com fill ó germá del sultá. ¿Podia ser durable tal estat de cosas? Aixó es lo que veurem ben aviat.


 Dia 16.—Nostra marcha comensá á l' hora acostumada, en direcció del O. entre petitas montanyas, y á l' hora de nostra sortida, prenent lo camí de Fez á Tánger, girarem de dret