al N. fins á las tres de la tarde, en que acamparem entre 'ls jardins que hi ha al S.O. de la ciutat d' Alcassar.
Vaig fer una observació no molt bona sobre la longitut; sentme impossible pendre 'l pas de cap estrella, ni tampoch de la lluna al apuntar lo dia, á causa dels grossos núvols que tapavan l' atmósfera.
Dia 17 d' Agost.—Aquest dia s' esqueixá 'l vel de la conducta misteriosa dels meus oficials: m' anunciaren que anavam á Laràïsch ó Larache, en lloch de Tánger, com m' havian dit. Aquest procedir me desagradá en gran; pero després de ben reflexionat, vaig deixarme conduhir, sentme indiferent anar á un ú altre dels dos punts.
Per tant nos posarem á caminar á las sis del matí cap al O. Una hora després girarem al N. y N.O. Internantnos en un bosch d' alsinas molt elevadas, y ple de falgueras, y no 'n sortirem fins á mitjdia, havent donat moltas voltas. Per fi després d' atravessar un riuhet entrarem en Larache á la una.
Laraisch, que 'ls cristians anomenan Larache, es una ciutat petita, que vindrá á tenir quatre centas casas, situada en la costa nort d' un turó espadat, desde ahont s' estenen las casas fins á la vora del riu, qual boca es un surgidor pera 'ls barcos grans. Los barcos que no passan de duas centas toneladas poden entrar en lo riu, pero tenen que descarregar pera passar la barra.
Hi ha á Larache moltas mesquitas: la principal es de bona arquitectura. S' hi veu també un espayós mercat voltat d' arcadas, sostingudas per columnetas de pedra. Es lo més hermós que he vist en aquell pais. Es obra dels cristians, igualment que las demés fortificacions. Després d' haver possehit aquesta ciutat los espanyols, fou reconquistada per Muley Ismail.
Per la banda de terra defensa la ciutat una bona muralla ab son fosso, y la porta y 'l pont están defensats per dos mitjos baluarts. L' alcassaba ó castell, que está per part de terra al S. de la ciutat, es un petit quadrat de baluarts ab orellas rodejat de fossos, tot bastant ben conservat, á escepció del parapet, que está molt malmés. Per desgracia la ciutat no te aygua; la que beuhen vé d' una deu situada á la vora
