Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
16
viatjes per áfrica y assia

costúms, religió, ceremonias y estat de cultura d' uns paissos poch coneguts, encara que próxims, als quals comensa ja Europa, encara que tart á girar sas ambiciosas miradas. També á nosaltres se 'ns ha excitat á pendre part en aquest travall, y hi contribuhirém á fi de conseguirho en quant ho permetin nostras forsas, posadas en moviment per lo més pur patriotisme y la més pura admiració. Se conta ab la protecció de nostre ilustrat gobern, en qual poder existeixen papers del major interés, capassos de posar en clar lo que fins ara ha sigut un misteri. S' han recullit y s' están rectificant avans que 'l temps no debiliti la forsa de la tradició, una munió de relacions de diferents amichs que ho foren de Badia, y confidents d' una part de sos projectes gegantins y de sos més notables successos, y pera donar més ilustració á aquest gran número de noticias, un jove de la més fonda instrucció y de geni eminentment investigador, que va á viatjar per los paissos que foren lo teatre dels fets del nostre héroe, recullirá tots los datos, qual existencia no s' ignora, com tampoch las personas que posseheixen tant valiosos depósits.
 »Ja s' han aclarit alguns aconteixements, qual publicació convé rápidament anticipar. La mort d' Ali Bey ocorreguda á duas jornadas del poble de Mazarib, prop de Damasch, ha estat cuberta fins avuy de sinistres vels. Sa presunta direcció cap á las Indias Orientals en son segon viatje y las conexions que se li suposavan ab lo gobern de Lluis XVIII, feren sospitar á alguns que hagués sigut víctima de la política inglesa. Debém á aquesta nació generosa la justicia de vindicarla contra tan negra calumnia. No fou un punyal de Birmingham, sino una greu dissentería la que arrebatá á aquest home impávit y benemérit de la humanitat. Un dupte funest afligiria nostre cor si arribéssim á sospitar que nostre paisá s' hagués arribat á contaminar ab la falsa creencia dels bárbars que aná á ilustrar: peró 'l signe de la redempció trobat sota sa túnica interior, lo privá de las ablucions y honorífica sepultura ab que la superstició mussulmana entrega á la terra los cadávers de sos prímpceps. Aixís resulta d' una declaració de Abd-el-Carim, Agá dels Africans, que formava part de la mateixa caravana, manada per lo prímpcep Saleh bajá; revelació consoladora y de gran preu, que será una de las moltas que ilustrarán la historia.
 »¿Seria discreta nostra modestia si 'ns abstinguessim de enaltir una empresa tant útil y patriótica, sols perque tenim en ella una petita part? Rebe son promovedor y reben nostres aplicats colaboradors anticipadas las gracias que 'ls deurán la ilustració