Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/201

197

ali-bey el abbassí

2.^on Que existeix á Africa un mar Mediterrá; que aixís com lo Caspi á Assia, existeix per sí mateix sense comunicació ab los altres mars.
Després de tants sistemas y conjecturas sobre 'l lloch que degué ocupar antigament la isla Atlántida, podria semblar estrany reproduhir una cuestió tantas vegadas ventilada, y olvidada ja avuy dia; més com jo no faig aquí sinó indicar lleugerament aquesta idea, discutida massa sovint per altres escriptors, sa coincidencia ab la existencia d' un mar interior en Africa me servirá d' excusa ab los llegidors, los que no obstant podrán mirar aquest capitol com un epissodi de la historia de mos viatjes.
Encar que cap viatjer europeu ha atravessat lo Sahhara ó gran desert d' Africa en son centre, tenim suficients datos pera estar absolutament certs de que del N. al S. no está tallat per cap gran serra de montanyas que puga unir la del Atlas á las montanyas de Kong, y á las que 's troban al S.E. del desert, y s' extenen á la direcció E.O. fins Abisinia.
Al extrém oriental de la serra del Atlas hi han los deserts propers á Godemesch y Trípoli; lo de Suda y de Barca, que tocan per un costat en lo Sahhara, y pe'l altre en lo Mediterrá; per consegüent la serra del Atlas, rodejada al N. y O. per lo Mediterrá, limitada al S. y E. per deserts de sorra, que per una part tocan al Occeá Atlántich y per l' altra al Mediterrá, forma una verdadera isla, sense unió aparent ab las demés montanyas d' Africa.
Tot lo que 's coneix dels deserts de sorra que rodejan la serra del Atlas al E. y S., proba que no 's componen com los de Tartaria, del humus depauperatus de Linneo, es á dir, d' una terra que de tant travallar y produhir ha quedat corsecada y privada de las moléculas orgánicas necessarias á la vegetació. Se pot jutjar dels deserts del S. del Atlas, pe'ls que he vist al N. y O.: en aquestos últims sols he vist grans capas d' argila glutinosa, que tinch per producte volcánich sub-marí, plans de sorra movible, composta en sa totalitat d' una pols siliceosa de cuars y feldspat, barrejada ab un detritus de conxas finíssim, y banchs de marga calissa molt moderna, formada sens dupte per l' aglomeració de la sorra ó detritus animal.