Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
198
viatjes per áfrica y assia

 Es veritat que no he trobat en aquestos deserts restos enters d' animals marins, mes també ho es que la situació en que 'm trobava m' impedia entregarme á investigacions seguidas; essent probable que si tals restos existeixen, no poden trobarse sino á molta fondaria al S. y O. del Atlas, atés que lo furor de las onas fa pols tots los objectes que s' elevan en aquells paratjes á la superficie del mar.
 Es tan terrible la embestida de las onas, que fins en lo temps de perfecta calma, quan no hi ha borrascas y la superficie del mar sembla tranquila al lluny, las onas baten las voras, aixecant tot sovint montanyas d' espuma de cincuanta ó xeixanta peus d' alsaria, no sols en los punts plens de rocas, sino també en las platjas sorrencas.
 No 'm detindre á examinar las causas d' aquest fenómen, que sembla deuhen anar á buscar en lo moviment general de la gran massa de las ayguas del Occeá, aumentat ó disminuhit per la projecció ó configuració de las costas; mes sos resultats deuhen considerarse per las relacions que tenen ab la present cuestió.
 Quan la mar bat suaument sas voras, s' estableixen en ella las petxinas y zoófits; hi van molt be las plantas marinas, y 's multiplican així com los animals: la descomposició successiva de tots aquestos cossos orgánichs ja engrassant lo terrer y fentlo més apte pera las generacions posteriors; y de la acumulació de tantas despullas en lo transcurs dels sigles, que pera la naturalesa no son més que un dia, resulta finalment una rica terra vejetal, abundantment carregada de moléculas orgánicas, propia pera donar aliment y vida als animals terrestres, que deuhen per sa part servir á las necessitats del home.
 Mes quan per lo contrari la mar bat ab furia una costa, los mareschs y demés animals marins s' apartan d' allí com d' un escull, contra 'l qual prompte serian trossejats; las plantas marinas no poden fixarse, y si s' hi posan, son arrancadas y arrebassadas avans de pendre consistencia en lo terrer que 'ls serveix d' apoyo. Lo desgraciat animal, ó la planta que las corrents llensan sobre aquestas costas, moren víctimas del furor de las onas, y sos fragments son transportats á inmensas distancias. Quan per un efecte de las corrents del