Vés al contingut

Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/203

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
199
ali-bey el abbassí

Occeá, ó per la disminució dels mars, ó per altra causa qualsevulla, queda aquesta costa descoberta y fora del aygua, no pot presentar sino un apilotament sens coherencia de pedras, sorra, ó partículas siliceosas aisladas, impropi á la vejetació, y de consegüent á la animalisació; en una paraula, un terrer inútil á la existencia del home, y que si es d' alguna extensió será designat ab lo nom de desert.
Gran part de las costas del Marroch se troba en semblant estat: Tánger está voltat de sorra; Rabat está en la mateixa situació; Mogador, que es lo punt més meridional que he vist, está colocat al mitj d' un petit Sahara, quina sorra forma turons viatjadors bastant alts. Si com crech, aquestos deserts se van aixamplant tant com anem caminant cap al S., trobarem, al fi, lo Sahara ó gran desert, que no es sino repetició en gran del fenómeno que 's veu en petit á Mogador, y en miniatura á Rabat y Tánger.
Es probat que ditas planurias de sorra son dipósits de la mar que 's va retirant sensiblement d' aquellas platjas: la badía de Tánger se va cegant; lo riu de Rabat també s' omplena y estreny; lo mateix fenómen se reproduheix á Mogador en lo canal que 'l separa de la isla y serveix de port. Aquestos fets son tots comprobats per los fondejaders que de dia en dia 's fan més estrets. Sovint se veuhen remolins de sorra arrancats de la vora del mar pels vents del O., formar en poch temps dunas ó montanyetas en llochs ahont no n' hi havia, sense que may cap vent contrari ó forsa oposada contrabalanseji dits efectes; de manera, que contínuament la sorra está venint de la mar pera no tornarhi. Per consegüent, si 'l Sahara es una repetició en gran del mateix fenómeno, com tot conspira á ferho creure, lluny de compondrers del humus depauperatus de Linneo, no es altra cosa que una superficie de sorra abandonada per la mar, com lo de Mogador y Tánger que jamay han sigut propis á la vegetació.
Eixa conjectura 's fa casi evidencia, si 's considera la poca elevació del Sahara sobre 'l nivell de la mar. Veyem lo Wad-Drah, lo Wad-Tafilet y demés rius, que baixant de la part S. del Atlas, en lo desert, se perden sens arrivar á la mar per falta d' inclinació pera seguir lo seu curs.
Lo Senegal y 'l Gambia s' escorren de las montanyas pro-