Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/212

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
208
viatjes per áfrica y assia

l' interior d' Africa, conduhida per lo Níger y altres rius cap al centre d' aquell continent, no pot evaporarse en petits llachs, y molt menos en senzills ayguamolls en lo Wangara, ni tampoch arribar al Occeá pe'l golf de Guinea; si deduhim d' aquí la necessitat de que existeixi un gran llach ó mar ahont se reuneixen y evaporin las ayguas sobrants da las necessitats de la vegetació y altras descomposicions del fluit, no queda més que probar ab algun fet la existencia d' aquell mar interior.
 Se troba en autors antichs feta menció de molts grans llachs existents en l' interior d' Africa: lo Nigrites Palus, los llachs Clonia, Libia, Nili, Nuba, Gira, Chelonides. ¿Per qué no havian de ser golfs ó badías d' un sol y gran llach, als que s' haguessen donat diferents noms? Los moderns han fet lo mateix, y si un que no sapigués geografía sentís parlar del mar Adriátich, del Arxipélach, del mar de Marmara y del mar Negre, de segur que no se li ocorreria que fossen parts d' un sol mar anomenat Mediterrá, perque 'ls consideraria cada un separadament.
 En las discussions á que ha donat lloch aquesta cuestió s' han adoptat errors per falta d' inteligencia. Jo crech haver trobat la causa en las diferentas acepcions donadas á la paraula Bahàr. Las nacions que parlan l' árabe, diuhen Bahar á la mar; Bahar, á un llach cualsevulla; y Bahar, á cualsevol riu.
 Quan los árabes ó habitants viatjers del Africa interior han parlat d' un Bahar existent en aquell país, los europeus antichs y moderns han entés que parlavan d' un llach; y sense ferse explicar una paraula, qual únich y verdader sentit creyan compendrer, suposaren que's parlava de llachs ó rius.
 Heus aquí las rahons que 'm determinaren á creurer la existencia d' aquell mar, molt ans de viatjar per Africa; rahons que vaig discutir en 1802 á Paris ab molts sabis del Institut, y á Lóndres ab alguns membres de la Societat real. També vaig enviar desde Cadis una memoria sobre 'l mateix asumpto, fetxada á 30 de Maig de 1803, y altra de Trípoli en Novembre de 1805.
 Mes anem al cas que confirma 'l sistema, y fa indubtable l' existencia d' aquest mar interior.