«Cada una de ditas barcas pot dur fins á cinch centas cárregas de camell, en sal, grans y altres géneros.
«Navegan també sens rems ni velas: pera ferlas caminar, cert número d' homens, segons lo port de la barca, se coloca á las duas bandas cap á la proa; cada qual té en sas mans un pal llarguíssim que apoya al fons del riu, y tots alhora empenyen la barca. Aquesta navegació pueril los obliga á no separarse may de la vora.
«Lo Nil-Abid se dirigeix cap á l' interior d' Africa, ahont forma un gran mar sens comunicació ab los altres. En dit mar, las barcas dels negres navegan cuaranta vuyt dias de viatje, prop d' terra mes sens que may vejan l' altra vora.
«Los objectes més ordinaris de comers en aquell mar son los grans y sal, perque hi ha en l' interior extensos paissos que están faltats dels mateixos.
«Se diu també que 'l mateix mar comunica ab lo riu d' Egipte; mes sobre aixó no hi ha res de cert.
«Afegeix que Haussa es una ciutat molt gran y populosa al E. de Tombut, y en extrem civilisada.»
Com en aquestas conversacions parlabam l' árabe, y Buhlal usava sempre de la paraula Bahar, may deixava de demanarli explicacions sobre 'l sentit que li donava: á lo que respongué varias vegadas, que entenia per ella un mar de moltas jornadas de travessía al llarch y ample com aquell en que navegavam ab nostre barco; es á dir, lo Mediterrani.
Un fet tan notable desvaneix fins la més lleujera sombra de dupte sobre la existencia del mar interior ó mar Caspi africá, que Buhlal anomena sempre Bahàr Sudan ó mar de la Nigricia. Per lo demés á mon veure ja estava demostrat ans de mon viatje á Marroch, pe'ls cálculs de sana física que he indicat. Tal vegada se farán algunas objeccions més; pero als viatjers que vindrán los hi toca donar ó procurarse la resposta.
