Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
6
viatjes per áfrica y assia

molt al barco: passaren varios cops de mar sobre coberta, y fins se 'ns ficá aygua dins. Pe'l matí descubrirem lo cap de Gata per devant del que passarem á las duas de la tarde; després de lo qual prenguerem la direcció del NE.

 Dia 18.—Molt dematí se descubrí lo cap de Palos. Nos trobavam á sa altura, quan lo capitá maná girar al S., pera seguir á un barco que semblava fugir de nosaltres. L' atraparem á la una; era un bergantí suech. Al pondres lo sol estavam sobre 37º 15' de latitut N., y 2º 47' 30" de longitut O. del observatori de Paris.

 Dia 19.—La nit avans feu poch camí 'l barco, y 'l matí se mantingué tot en calma. Nostra derrota fou al E. ¼ SE.
 A las quatre de la tarde se descubrí una serra de la costa d' Africa, y á las cinch vaig observar ma longitut1° 37' 30" O. del observatori de Paris.
 Lo vent pará del tot, mes la corrent nos portava al E.

 Dia 20.—Continuava la calma, y á las nou del matí vaig pendre ma longitut1° 27' 30° O. del observatori de Paris.

 Dia 21.—Virarem de bordo cap al N., ab un ventet de S.E.

 Dia 22.—La fragata continuá en la direcció del N. fins á curta distancia de la isla Formentera, hont la prengué al S.O.

 Dia 23.—Seguirem cap al O.SO. fins á la posta del sol, en que dirigirem la proa al E. NE.

 Dia 24.—A mitj dia prenguerem la direcció del E. ¼ SE.
 Comensant á refrescar l' ayre, á las tres de la tarde se vejé lo barco voltat d' un meteoro ben singular. Lo mar s' aixecá de sopte, y en compte de rodar las onadas unas sobre las altras en sa superficie, com passa sempre, l' aygua pujava verticalment en pirámides ó conos diáfanos de puntas agudas que 's sostenian molt temps sense decantarse per cap costat, fins que per últim s' aplanavan perpendicularment sobre sí mateixas. Me semblá que la causa d' aquell fenómeno, bastant