Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/234

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
18
viatjes per áfrica y assia
1 saich de
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
8 canons.
2 galions de sis cada un
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
12 »
1 petit xabech de
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
4 »
1 bot de
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
1 »
1 galeota de
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
4 »

 Total 11 barcos armats de 103 canons.


 En aquell temps se construhian dos galions, lo qual formará un total de tretze barcos armats.
 Hi ha á Trípoli sis mesquitas de primer orde ab minarets, y altras sis de més petitas.
 La mesquita principal es magnífica y de bonica arquitectura; lo sostre, tot compost de petitas cúpulas, s' apoya sobre setze columnas dóricas hermosíssimas, de bonich marbre gris, que 'm digueren haver sigut presas en un barco cristiá. Fou construhida per l' avi de Sidi Yussuf. Aixís aquest monument com los demés que he vist á Trípoli de la mateixa classe, no tenen res de la migrada arquitectura de Marroch. Sa elevació no careix de majestat, y en totas hi ha tribunas altas pera 'ls cantants lo mateix que en las iglesias d' Europa. Están cobertas de tapissos, mentres que fins las mesquitas del palau del sultá del Marroch ho están ab estoras; únicament se veu entapissada la de Muley Edris á Fez.
 Los minarets de Trípoli son unas altas torres cilíndricas, ab una galería circular en la part superior, de qual centre s' aixeca altra torreta ó garita. En dita galería es hont lo mudden convoca al poble en las horas designadas pera la oració.
 Lo cult del Marroch es més senzill y místich: á Trípoli més complicat y pompós. Los divendres á mitj dia comensan las cerimonias alguns cantors entonant versiculs del Coran. L' imam puja á sa tribuna particular, que es una escala com al Marroch, ab la sola diferencia d' esser de pedra la que allí es de fusta. Resa en veu baixa una oració de cara á la paret; y girantse després al poble, se posa á cantar un sermó ab los mateixos refilets, ornaments y cadencias de certas cansons espanyolas anomenadas polo andalús. Part del sermó es variable, y 'l predicador la canta llegint son manuscrit; l' altra part, que sempre es la mateixa, se recita de memoria ab al-