Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
21
ali-bey el abbassí

desembarcar á ningú, se 'n aná á ensenyar mon passaport al kaid ó gobernador. Aquest l' enviá al cónsul d' Espanya pera regonéixerlo, y aprobat com auténtich, me 'l remeté per medi de son vice-cónsul, qui vingué á mon barco ab un turch anomenat Sid Mohamed, jefe dels artillers de la plassa, enviat per lo gobernador pera interrogarme de nou.
 Me dirigiren las mateixas preguntas que 'l capitá del port, y tornántme lo passaport marxaren á donar compte al kaid.
 Poch temps després, torná 'l capitá del port ab la llicencia del gobernador pera mon desembarch. Vaig saltar á terra al moment, y me vaig fer conduhir á casa del kaid, apoyantme sobre dos moros; perque havent volcat mon cotxe al atravessar per Espanya, vaig rebre en la cama una ferida de consideració.
 Lo kaid me rebé molt bé. Me feu ab poca diferencia las mateixas preguntas que se m' havian dirigit, y desseguida doná ordre de prepararme casa, despedintme ab molts cumpliments y ofertas de servirme.
 Donant las gracias al kaid, vaig sortir acompanyat de las mateixas personas, y me conduhiren á una barbería. Lo turch que m' havia interrogat en la barca estigué anant y venint moltas vegadas, sense poderse fer ab la clau del allotjament que m' estava destinat, y qual propietari llavors se trobava en lo camp. Haventse en tant fet de nit, mon turch me portá peix pera sopar ab ell; y quan després d' un lleujer menjar me disposava á dormir sobre una especie de llit de fusta, entraren atropelladament alguns soldats de la guardia del kaid, ab ordre de conduhirme altra vegada á sa presencia.
 Me vaig llevar, y 'm vaig deixar portar á casa del kaid, que m' esperava impacient alguns passos fora de la porta. Me feu pujar á una pessa ahont se trobava son secretari y 'l seu kiahia ó lloch-tinent gobernador. Després de disculparse de no haverme detingut al matí, afegí ab molta cortesía, que volia donarme hospitalitat fins que estigués arreglat mon allotjament. Nos serviren café sense sucre, se repetiren las preguntas y respostas sobre lo concernent á mí; y després d' un abundant sopar, en lo que poca part hi vaig pendre, m'ajeguí com los demés sobre la mateixa catifa.
 En la tarde del mateix dia havia ja desembarcat la malete-