Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
20
viatjes per áfrica y assia

marcas de llevant, si observém successivament al habitant de Arabia, de Siria, de Turquía, de Valaquia y d' Alemania, una llarga série de tranzicions nos marca en cert modo tots los graus que separan l' home bárbaro del civilisat: pero aquí l' observador toca en un mateix matí las duas extremitats de la cadena de la civilisació; y en la petita distancia de duas lleguas y dos tersos, que es la més curta entre las duas voras,[1] palpa la diferencia de vint sigles.
 Quan arribarem prop de terra, nos vingueren á trobar alguns moros. Un d' ells, que 'm digueren ser lo capitá del port, envolcallat en un alburnús, que es com un sach doble ab caputxa, nú de peu y cama y ab una gran canya en la má, se ficá al aygua demanant lo certificat de sanitat, que mon patró li doná inmediatament, y tot seguit encarántsem, me dirigí las següents preguntas:
 Capità.—¿D' ahont veniu?
 Ali Bey.—De Londres, per Cádiz.
 C.—¿Parleu moresch? [2]
 A.—No.
 C.—¿D' ahont sou, donchs?
 A.—De Hhaleb (Alep.)
 C.—¿Y ahont está Hhaleb?
 A.—En lo Scham (la Síria)
 C.—¿Quín país es Scham?
 A.—Está cap á llevant, prop de Turquía.
 C.—¿Es á dir que sou turch?
 A.—No soch turch, pero mon país se troba baix lo domini del Padischah (del Gran-Senyor.)
 C.—¿Pero sou mussulmá?
 A.—Si.
 C.—¿Duyeu passaports?
 A.—Sí, 'n porto un de Cádiz.
 C.—¿Y per qué no 'l duyeu de Londres?
 A.—Perque 'l gobernador de Cádiz me l' ha pres y cambiat ab aquest.
 C.—Donéumel.

 Lo vaig entregar al capitá, qui donant ordre de no deixar

  1. Ali Bey parla sempre de las lleguas de vint al grau del meridiá.
  2. Lo capitá parlava la llengua mogrebina.