Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
37
ali-bey el abbassí

va fer la nit de la tempestat. No podia jo pensar que toparia ab un capitá tan poch cuydadós d' amagar sa intemperancia. Moltas vegadas me demanava que li digués hont eram; puig no portava compte d' estima, ni per aproximació tant sols; y se trobava com un cego en mitj del mar, sense saber ahont dirigirse, lo qual feya desesperar als viatgers, que'm pregavan los tregués d' aquest embull.
 Sostingut com un agonitzant á espatllas d' algunas personas, vaig pujar diferentas vegadas á la cuberta. Com no portavam estima de nostra posició, vaig fer varias observacions en lo sol y Vénus; y per aproximacions successivas me vaig posar en estat de determinar exactament nostre punt, que vaig trobar ja bastant proper á Alexandría. Aquesta noticia consolá á tots los passatjers.
 L' endemá matí, 3 de Mars, havent trobat que nostra longitut estava molt aprop de la d' Alexandría, vaig fer dirigir lo rumbo al S. pera buscar la terra. Se descubrí en efecte ans de mitj dia, y desde aquell instant l' alegría fou universal. Mes com es costa baixa é igual, no hi havia senyal per hont poguessim reconéixerla.
 A mitj dia vaig observar la latitut, y vaig veure que era casi exactament la mateixa que la d' Alexandría. Llavors vaig manar virar de dret al E., ab un vent fresch de NO. que 'ns feya caminar forsa. A dos quarts de duas descubrirem á Alexandría devant nostre. Duas horas després nos trobavam casi á la entrada del port. Las casas se veyan tan properas que semblava que 's poguessen tocar ab la má: tothom saltant d' alegría s' anava ja vestint y arreglant y 's disposava á desembarcar; ja 's preparavan las áncoras... ¡Y qué incert es lo destí del home!... Al instant mateix d' entrar al port ab lo vent més favorable, un cop d' huracá furiós descarrega sobre 'l barco, deixant de pedra al capitá.
 Son segon y 'ls práctichs insisteixen en voler entrar en lo port; lo capitá s' hi oposa, y 's fa obehir á bastonadas, y corrent per la cuberta, de la proa al mar. Li diuhen que procuri guanyar l' altre port d' Alexandría, ó lo d' Abukir: sort als prechs, se fica mar endins y nos conduheix al centre de la tempestat més horrorosa que pot imaginarse.
 Va creixer fins á tal punt la furia dels vents y onas, que