Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/286

70

viatjes per áfrica y assia

ter doná per longitut$=$2^h 0' 9" E. del observatori de Paris; y una distancia llunar doná$=$1^h 59' 40". La longitut mitja será, donchs,$=$1^h 59' 54" en temps, ó 29º 58' 30" en graus E. del observatori de Paris.
Lo port de Baffa está á mitja lleuga al S. de Ktima, y per consegüent als 34º 46' 34" de latitut N., y sa longitut la mateixa que la de Ktima$=$29º 58' 30" E. del observatori de Paris.
L' endemá matí, després de rebrer la visita del respectable Alaï Bey, vaig anar á l' antiga Pafos, distant una milla á la vora del mar.
Al acostarme á la ciutat, no hi vejí de moment més que uns enderrochs aislats en la planura. ¡Mes quina no fou ma sorpresa, quan acostantmhi, vaig veure que cada roca estaba per dins travallada ab la major regularitat, y formava una verdadera casa! ¡Y quant no cresqué la meva admiració al veure sota de terra la imatje d' una ciutat socavada á la roca! Los sostres de ditas casas están oberts en voltas de mitj punt; també n' hi ha que no tenen cintre; las parets son perpendiculars y pulidas, y 'ls ánguls exactament rectes. Alguns de dits edificis tenen la apariencia d' un palau ab sos patis, galerías, columnas, pilastras y tot l' esmero y luxo arquitectónichs imaginables; tot grabat y tallat en la roca viva ab motlluras las més preciosas y afiligranadas: y després de tan considerable trascurs de temps tot conserva encare lo més perfecte puliment. Quan se considera aquest esfors del home, se sent un penetrat de fonda admiració pels constructors d' un sistema d' obras, que sembla molt anterior als llibres y medallas de la més remota antiguetat. La roca que forma 'ls dits edificis es una pedra calissa arenosa, d' un blanch groguench y de grá petit, y forma capas horisontals oblícuas. En un d' ells hi vaig veure una columna trencada, quals capitells permaneixen penjats del arquitrau, perque forman una pessa ab la cornisa, cosa molt singular.
Encar que puguin considerarse aquestos edificis com catacumbas, á causa de sa situació y del gran número de nitxos estrets, que semblan haver sigut destinats á contenir féretres; no obstant la falta de tals nitxos en moltas de las pessas, y en altras la comunicació dels nitxos uns ab altres, com també la