classe d' ornaments adoptats en ells, me fan creure que aquells monuments serviren també d' habitació.
La vasta extensió que ocupan aquestas ruinas fa presumir que podrian trobarse objectes interessants si s' emprenguessin excavacions ben dirigidas y sostingudas, com las d' Herculano y Pompeya, qual antiguetat no es res en comparació de l' antiga Pafos.
La tradició que presenta aquest lloch y 'l Yeroschipos com la morada de Vénus, está molt ben fundada pera poder psarse en dubte, y las grans grutas que encare s' hi veuhen, concordan ab la idea que tenim de las iniciacions misteriosas de la Dehesa. Mes que aquesta Dehesa de Pafos sia la mateixa que la de Idalia y Citera, y en consecuencia la reyna del palau quals ruinas coronan lo cim més alt de las montanyas de Nicosia, no ho asseguraré; perque l' estil d' arquitectura del palau, es evidentment de temps molt anterior á las ruinas y restes de Pafos.
Ja reconegut aixó, pot sentarse ab bastant probabilitat, que hi hagué en la illa de Xipre duas reynas Afroditis ó duas Vénus, la primera de las quals regná en Pafos, Yeroschipos y Couclia y la segona, en época menys remota, habitá lo palau de las montanyas de Nicosia, y doná sas lleys á Citera é Idalia; que essent una y altra molt anteriors á la época histórica, los poetas las confongueren, fent d' ellas una sola divinitat ó soberana única de Citera, Idalia y Pafos. Las hi dedicaren temples en cada una d' aquellas ciutats, como á un sér idéntich. Tal es per lo menys lo resultat de mas observacions, las que someto á la prudencia de mos lectors, desitjant que de no participar del meu modo de veure la cosa, puguin dir al menys: Se non é vero, é ben trovato; puig soch amant de la veritat y estich disposat á inmolar davant d' ella tot sistema que no vagi apoyat en demostracions geométricas, ó fets incontestables. Per desgracia quan se tracta de cosas tan remotas, un se veu en certa manera obligat á contentarse ab probabilitats ó condempnat á callar.
Es de notar que l'antiga Pafos, situada á la vora del mar, es un monument del estat estacionari del Mediterrá, que 'n l' espay de tants sigles no ha disminuhit una sola polsada del nivell general. En veritat lo mar es qui ha format las rocas en
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/287
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
71
ali-bey el abbassí