Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/295

79

ali-bey el abbassí

venia sobre nosaltres vent en popa, y vejerem aviat que era una fragata turca. Al anar á issar lo pabelló, se buscá per tot arreu y no 's trobá. Lo capitá, desesperat y tement algun insult ó pallissa de part dels turchs, si no l' arborava, comensá á copejarse lo cap contra 'ls caixons y pipas; més lo pabelló no surtia. En fí pren un determini, y arbora un pellingot de mil colors que casualment trobá en un recó.
Vingué sobre nosaltres la fragata. Després dels saludos y preguntas d' istil, nos digueren: ¿Quin pabelló es aquest? Lo capitá respongué sens detenirse: Lo d' un bey scherif, fill del sultá, que hi ha á bordo, y va á Alexandría—¿Cóm se diu?—Sidi Ali Bey el Abbàssi.—¿D' ahont ve?—De lo Garb (del occident.)—¿A hont va?—A la Meca.—Bon viatje: y 'ls dos barcos se separaren. Vaig alabá la bondat dels turchs, y tot aplaudint la bona pensada de mon capitá li vaig encarregar no 'm comprometés per segona vegada. Plegá lo pellingot y continuá buscant son pabelló turch, que per fí 's trobá dintre d' una caixa.
No tardarem en descubrir lo port de Alexandría, hont entrá felisment nostre barco á las tres de la tarde del 12 de Maig de 1806, després d' una travesía de dos dias y mitj.
Lo matí següent vingué á buscarme á bordo lo segon scheih de Alexandría, anomenat Scheih Ibrahim Baschà. Inmediatament vaig desembarcar, y 'l vaig acompanyar á casa seva, hont prenguerem café y llimonada. D' allí 'm conduhiren á la posada que m' havian ja disposat.
En la aduana no volgueren obrir ni registar cap de mas maletas y fardos; en una paraula, vaig rebrer totas las probas de consideració y respecte que la honradés pogué inspirar á aquella bona gent.