Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/295

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


venia sobre nosaltres vent en popa, y vejerem aviat que era una fragata turca. Al anar á issar lo pabelló, se buscá per tot arreu y no 's troba. Lo capitá, desesperat y tement algun insult ó pallissa de part dels turchs, si no l' arborava, comensá á copejarse lo cap contra 'ls caixons y pipas; més lo pabelló no surtia. En fí pren un determini, y arbora un pellingot de mil colors que casualment trobá en un recó.
 Vingué sobre nosaltres la fragata. Després dels saludos y preguntas d' istil, nos digueren: ¿Quin pabelló es aquest? Lo capitá respongué sens detenirse: Lo d' un bey scherif, fill del sultá, que hi ha á bordo, y va á Alexandria — ¿Cóm se diu? — Sidi Ali Bey el Abbàssi. — ¿D' ahont ve? — De lo Garb (del occident.) — ¿A hont va? — A la Meca. — Bon viatje: y 'ls dos barcos se separaren. Vaig alabá la bondat dels turchs, y tot aplaudint la bona pensada de mon capitá li vaig encarregar no 'm comprometés per segona vegada. Plegá lo pellingot y continuá buscant son pabelló turch, que per fí 's trobá dintre d' una caixa.
 No tardarem en descubrir lo port de Alexandría, hont entrá felisment nostre barco á las tres de la tarde del l2 de Maig de 1806, després d' una travesía de dos dias y mitj.
 Lo matí següent vingué á buscarme á bordo lo segon scheih de Alexandría, anomenat Scheih Ibrahim Baschà. Inmediatament vaig desembarcar, y 'l vaig acompanyar á casa seva, hont prenguerem café y llimonada. D' allí 'm conduhiren á la posada que m' havian ja disposat.
 En la aduana no volgueren obrir ni registar cap de mas maletas y fardos; en una paraula, vaig rebrer totas las probas de consideració y respecte que la honradés pogué inspirar á aquella bona gent.