Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/305

89

ali-bey el abbassí

vaig dir á l' orella: Sheih, sou home de ferro. Se sonrigué, y sens vacilar digué en alta veu á la multitut que l' escoltava: Sidi Ali Bey diu que soch un home de ferro; ab aixó per avuy ja n' hi ha prou. Pera la festa havian iluminat la mesquita ab moltas llantias; s' hi veyan á més algunas coronas de llum, d' ahont penjan fanalets de vidre de colors, que produhian un efecte magnífich.
 Tot lo nivell de l' antiga Alexandría s' ha elevat considerablement per la sorra del mar que 'ls vents del O. trasportan sens may parar. Aquesta es la rahó de trobarse coberts de sorra tots los restes de la ciutat antiga, y per la mateixa se veuhen enterradas de molts peus las columnas que no han caygut y 'l obelisch. Si per aquest se calcula, sembla que 'l nivell de l' antiga Alexandría ha pujat de quinse á setse peus de Paris. Dita elevació es igual en tot lo desert que rodeja á Alexandría, y sembla ser produhida per la mateixa causa.
 Los restes dels antichs edificis de pedra, enterrats en la sorra, son las pedreras ahont van los habitants de la nova Alexandria á buscar materials pera la construcció de sas casas. Dit espay está ademés minat per cisternas, algunas de las quals se veuhen adornadas ab diferentas ordes de columnas que sostenen archs uns sobre altres. Antigament existia una mesquita dita de las mil columnas.
 Gran número d' aquestas, tretas d' entre las ruinas, havian sigut en diferentas fetxas dutas per los europeus fins á la vora del mar pera trasportarlas á son país; mes un dia que 's trobava la flota turca en lo port, sentint los capitans que la manavan no tenir un embarcader cómodo, las feren tirar al aygua, unas demunt de las altras, formant aixís en un instant un petit moll d' aquells preciosos objectes, que per segona vegada quedan enterrats en la sorra, y perduts pera 'l luxo del home. Lo citat embarcader, únich en sa classe, se troba situat en lo port d' occident.
 Los obelischs, que també 's diuhen Agullas de Cleopatra, se veuhen en la extremitat oriental del port de llevant, prop d' una macissa torra, que li donan lo nom de torra rodona. Son dos, un dret y altre caygut: un y altre d' ull de serp de color de mahó, y coberts de geroglífichs ben conservats en algunas caras, y casi del tot esborrats en altras. S' han practi-