una corda que serveix de guía de tornada y qual extremitat se lliga á la porta.
Regna un calor excessiu en l' interior d' aquellas grutas, y se sua en ellas com en un bany de vapor; de manera que al sortir nos vegérem obligats á detenirnos mitja hora en lo vestíbul d' entrada, pera aixugarnos la suhor, y posarnos gradualment á la temperatura exterior. Las tenebras son tan espessas, que ab la claror de moltas atxas tot just s' arriba á distingir de prop alguna cosa, fins després d' estarhi prop d' una hora, y d' haber rebut la retina tota la dilatació de que es susceptible.
Las bestias fréstegas que habitan las catacumbas hi duhen sa presa pera devorarla, puig vegerem lo trespol cubert d' ossos de tota mena d' animals, molts dels quals semblava menjats de poch. No hi ha rataspinyadas com en las catacumbas d' Amatunta, mes sí gran número de falens ó papallonas nocturnas, y moscas de colors brillants com cantáridas. També s' hi veuhen calapats, quals caus penetran fins á terra, hont troban aygua á molt poca fondaria; sa pell es d' un blanch gris, y sembla polsosa. Tals son los habitants d' aquellas moradas sepulcrals que prepará l'home ab tant luxo pera eternisar la existencia de sas mortals despullas. Los cossos que va depositar allí la vanitat, convertits en pols ja fa temps, no han deixat rastre, y fins ignorém los noms dels que manaren obrir aquells monuments. La roca que 'ls compon es de sorra granítica lligada ab un glúten calís.
A pocas passas al O. de las catacumbas reals, s' hi veuhen los banys de Cleopatra. Son tres pessas obertas en la roca, á tall de safreig, de forma casi quadrada, y d' onse peus poch més ó menys de costat. L' aygua del mar pot entrar allí per tres oberturas, elevadas alguns peus de terra: disposició que fa créurer que haguessen sigut realment banys... ¡Uns banys al costat de la morada dels morts! ¿Per quí, y en quin temps foren construhits? Res, absolutament res coneixém d'aquellas remotas fetxas. ¡Oh pérdua irreparable de la biblioteca d' Alexandría! Mes respectem la decisió del califa del major dels profetas.
Seguint la vora del mar cap al O., hi ha á distancia de dos lleugas la habitació del morabit Sidi lo Ajami. En aquell indret desembarcá l' exercit francés.
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/308
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.
92
viatjes per áfrica y assia