Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/311

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


las plantas prenen vigorós increment. Així cada plantació es un conjunt de valls un al costat de l' altre. Se conresan del mateix modo alguns ceps.
 Las figueras se troban rodejadas de palmas secas, que abrassan y cubreixen exactament l' espay comprés entre las brancas de la figuera y 'l sorral. D' aquest modo se preserva del sol lo terreno qu' está al peu de l' arbre, s' impideix que 'l vent acumule sorra, se manté la humitat y frescor, y 's defensa 'l fruyt de mans extranyas y dels animals del desert. Quan hi ha tres ó cuatre figueras juntas, estant tan prop una d' altre, que sas brancas s' enllassan, y á benefici del tancat s' encontren defensadas del sol y sorra, com si fossen sols un árbre. ¡Quin gust se sent, y com alegra la vista y l' cor l' espectacle de la cultura, quan, després d' haberse fatigat lo físich y moral en la vasta aridés del desert, se troba un siti plantat de figueras, ceps y melons! En aquest despoblat lloch no 's descubreixen més que cuatre ó sis aduars, quals habitants viuhen pobrement ab un rcduhit número de caps de bestiar.
 Poblan lo desert gran número de xacals, llargandaixos y una prodigiosa multitut de gerbos, animalets molt bonichs, sobre 'ls quals hi ha una excelent disertació del viatjer Sonnini.
 La confosa mescla dels habitants d' Alexandría, que son un compost de totas las nacions, fá que s' enrahonin allí totas las llenguas; perqué en aquesta moderna Babel s' olvida casi l' idioma matern pera parlarne molts y donarse á entendrer. Los noys aprenen sens mestre tres ó cuatre llenguas alhora, llenguas que jamay saben ab perfecció. Se pot dir que es Alexandría lo pitjor punt del mon pera apendre un idioma.
 Los coftes, descendents, com se sab, dels antichs habitants d' Alexandría y Egipte, avuy estan reduhits á un miler d' indivíduos, dedicats generalment al comers. Tenian en altre temps pera son cuit un temple magnífich, qu' ha sigut arrasat pera posar en descubert los fochs de la plassa.
 Sols quedan en Alexandría unas cuaranta familias gregas domiciliadas; pero hi ha gran número de grechs de pas, perqué la major part dels barcos qu' entran son grechs ó servits per tripulació grega. Hi ha una iglesia y un convent d' aquesta relligió, hont resideixen lo bisbe y 'l patriarca