Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/310

94

viatjes per áfrica y assia

anys després lográ á costa d' innumerables sacrificis, restablir lo canal per medi d' un terraplé format sobre estacas, tapant lo trench fet per los inglesos. Desgraciadament se va també malmetent aquesta obra, y la dessidia natural dels mussulmans deixará arribar lo dia en que l' aygua del llach Mahadie trenqui altra vegada la dich, ó inundi novament lo llach Mareotis, que 's va ja assecant y reduhint de dia en dia per la evaporisació. Si aixó passa veig difícil trobar un segon Genib-Effendi. Tot lo terreno que abandona l' aygua en las voras del llach al evaporarse, queda cubert d' una capa de sal marina perfectament blanca. La recolecció d' aquesta sal pertany al gobernador d' Alexandría, que treu d' allí anyalment grans sumas. Més ningú 's recorda de conservar ó reparar lo dich.
 Lo llach Mahadie abunda molt en peix, haventhi sempre ocupats molts barcos en la pesca. Portan sols una vela llatina, y navegan per lo llach fins á sa embocadura en lo fons de la badía de Abukir. Habent visitat dita embocadura en lo mes de Juliol, vaig veure que l' aygua del llach era molts graus més calenta que la del mar, tant en la embocadura com á lo llarch de la llengua de terra que separa abduas ayguas, y qual amplada podrá ser de divuyt á vint peus.
 Lo terreno sobre qu' está situada Alexandría, entre 'ls dos llachs y 'l mar, no es més que un desert de sorra movedissa sens altra senyal de vejetació qu' algunas matas de barrella. Més á pochs peus de fondaria hi ha una vena d'aygua més ó menys salobre, y casi potable en certs paratjes. Per aquesta rahó se veuhen plantacions de melons, figueras y palmeras per lo costat de Abukir, hont sembla impossible tota vejetació. Los caballs s' enfonzan en la sorra fins al estrep.
 Lo modo de plantar melons consisteix en obrir amples valls de cuaranta cinch á xexanta peus de longitut, y de vuyt á deu de profontitat, que costan poch atesa la movilitat de la sorra. Més pera impedir que torni á cáurer, se veuhen obligats á donar molta inclinació á las parets dels valls, que en consecuencia son molt amples en la part superior, mentres en lo fons apenas tenen un peu. Allí sembran un rengle de llevors en tota la llargada del vall: las plantas se van agarrant y pujan per los costats. Com las arrels troban aviat aygua,