Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/321

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
105
ali-bey el abbassí

 Vaig passar dinou dias, acampat ab ma gent, fora de las murallas de la antiga Alexandría, á poca distancia de las avansadas d' Elfi. Vaig pendre 'ls banys de mar, y vaig formar una bonica colecció de plantas marinas, que vaig extreure vivas del fons de l' aygua; traguent també la vista general d' Alexandría. La capitá-baixá tingué la bondat d' enviarme son metje casi cada dia, que venia per mar en una llanxa; m' enviava també dolsos, y altras futesas que creya 'm serian agradables. La vigilia de la seva sortida d' Alexandría tingué la finesa de donarme, sense jo solicitarho, una carta de recomanació pera Mehemed Ali, altra pera 'l baixá de Damasch y un firman pera 'l sultá scherif de la Meca. Las duas cartas anavan tancadas, mes lo firman estava enrotllat en una bossa de satí blanch, tancada ab un cordó de seda, ab una mica de cera vermella tova, y un trosset de paper per fora, que tenia la direcció ó sobre. Lo firman anava concebut en aquestos termes:

«DEU LO CONSERVI

Al primpcep ilustre, gloria dels primpceps, hereu dels profetas de la gloria divina.


 »Vos presento mos respectes ab tanta major sumissió y humilitat, en quant aquestos sentiments prevenen d' un cor que vos es apassionat baix lo doble aspecte d' estimació y santa fidelitat.
 »Lo portador de la present, nomenat Ali-Bey, es un senyor al servey de sa majestat Muley Ismael, rey del Marroch. Ha vingut aquí ab intenció de cumplir lo deber que prescriu la relligió. Ha permanescut algun temps en Alexandría, y surt avuy pera Arabia, hont desitja obtenir perdó de sos pecats, cumplint lo vot de son cor y 'l de sa relligió. Després d' haver donat en la terra l' exemple de totas las virtuts, vol anar á visitar los llochs sants, y tornar després á sa llar. Mon cor m'obliga á recomanarvos á dit senyor, no tant per trobarse al servey de sa majestat lo rey Muley Ismael, com per la admiració que m' inspiran sas virtuts y talents. Per lo demés, quan se vos presenti, y pugau coneixel y apreciarlo, no tar-