Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/341

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
125
ali-bey el abbassí

 Inmediat á las pirámides vaig veure la Esfinje, busto ó cap format d' una roca d' enorme magnitut, que 'ls árabes nomenan Abulhhul. Se percebeix perfectament lo pentinat, los ulls, y la boca; mes com me trobava casi de front, no la poguí veure de perfil com volia.
 La planura y turons del Sahhara, del tot cubertas de sorra blanca movedissa, terminan lo cuadro cap al occident.
 Djizé está situada á la esquerra del Nil. Antigament aquesta població era, segons me contaren, un lloch deliciós, rodejat de casas de camp y de jardins. Are es morada ben trista y poblada de soldats arnautas, que no son res més que bandolers. Aixís que vaig posar los peus á terra, se m' acostá un de sos jefes, y 'm tocá l' arbornús, com pera examinar la calitat de la tela; pero aviat acudí un de mos criats ab ayre amenassador á ferli deixar, desviantli la má; al veure llavors aquell home molts criats armats y caballs que sortian de las llanxas y venian a colocarse á vora meu se retirá, y ja no se me 'n acostá cap més, ni al anar, ni al tornar de las Pirámides. Lo nom Djizé es pronunciat Guizé per los naturals, que donan lo so de Guim á la lletra árabe Djim.
 Al retorn de Djizé vaig visitar la illa Rudi ó Ruda, sobre 'l Nil, prop de la vora dreta. Aquesta illa, are abandonada, era antigament un petit paradís, cobert de jardins deliciosos. Al extrem S., y en una especie de pati fondo que comunica ab las ayguas del riu, hi ha lo famós Mikkias, columna establerta pera midar cada dia l' altura de las ayguas del Nil, á la época de la inundació. Se divideix al efecte en colzes desiguals, ó per millor dir, inexactes y dits; de modo que cadascú pot segons aquestos datos calcular lo grau de fertilitat de la terra en la cullita següent. Mes avuy aquest monument de tan alta importancia se troba abandonat á una escabot de soldats, ó mes be de bárbaros que sembla conspiran á sa destrucció. Al desembarcar me conduhiren á uns pilots de ruinas desertas. ¡Quína no fou ma sorpresa y dolor al convencem, per lo testimoni de mos propis ulls, que la mateixa sort espera al mikkias! Ja están arruinats una mesquita y altres edificis adherents al mikkias; cuatre columnetas de las vuyt que formavan la galería superior son á terra; los sostres cauhen á trossos, y com si la má del temps no fos prou pera