Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/342

126

viatjes per áfrica y assia

destruhirlo, los soldats van arrancant lo plom que uneix las pedras, y las fustas que forman lo sostre: aixís es com s' accelera rápidament la ruina d' un edifici de la més gran utilitat, y que per tants sigles ha contribuhit á la gloria del país.
En lo curs de sas expedicions en Egipte, havian los francesos fet algunas reparacions al mikkias, y restablert l' orde del servey; mes tot está ja destruhit, y la columna mateixa del mikkias hauria tingut igual sort, si no s' apoyés en una gran viga trasversal que 'ls francesos posaren sobre 'l capitell. Vaig preguntar si hi havia algú encarregat de guardar un edifici tant interessant y 'm respongueren: ¿Quí ho pagaria? — ¿Per qué al menys no 's posa una porta pera impedir la entrada? — Perque costaria diners, y 'ls soldats se n' endurian la porta y la viga... Las llágrimas son la única resposta á tan desoladora apatía. Vaig arribar á creure que Mehemet Alí conspirava com los demés á la destrucció del mikkias, qual ruina sembla haver també desitjat lo califa Omar.
Las parets del pati, en qual centre se troba lo mikkias, están revestidas de pedra quarsosa; la escala per la que se baixa al fons del pati, es de la mateixa pedra, com també la columna, á la que no 'm fou possible acostarmhi per estar rodejada d' aygua. Una cúpula de fusta, d' agradable forma, que cubria antigament lo pati y la columna, va desapareixent poch á poch de dia en dia.
Un monument d' aquesta especie en un país en que las cullitas dependissen de las plujas, ó altres causas accidentals, seria insignificant é inoportú; mes en Egipte, hont la abundancia y miseria son relativas al grau de pujada periódica del Nil, havent demostrat exactament la experiencia lo resultat que produheix sobre las cullitas cada colze d' aygua d' elevació, l' instrument destinat á midar aquesta pujada del riu deu ser de la més alta importancia pera un gobern ilustrat; puig li suministra un medi cert de prevenirse contra 'ls desastres que son inevitables en altres paissos, hont no 's pot coneixer lo grau, abundancia y escassedat sino al temps de la cullita. Per aquesta rahó dedicaren los francesos á dit objecte una atenció particular. A ells també se deuhen las hermosas ramblas que atravessan la illa Ruda en tota sa llongitut de S. á N.