Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/366

150

viatjes per áfrica y assia

com inspirat, tot aixó formava un quadro imponent, que may s' esborrará de ma memoria.
Entrarem en lo pati per una calsada diagonal d' un peu d' elevació, que termina desde l' ángul del N. á la Kaaba, la qual se troba casi en lo centre del temple. Abans d' arribar, allí 'ns feren passar per dessota d' un arch aislat, que forma com un arch triumfal, y s' anomena Beb-es-selém, com la porta per hont haviam entrat. Arribarem devant de la casa de Deu, ferem una curta oració, besarem la pedra negra, portada per l' ángel Gabriel, y nomenada Hàjera l' Assuàd ó pedra celestial, portant lo guía al devant, colocats en lo mateix orde ab que haviam arribat, y resant oracions plegats; després darem la primera volta á la casa de Deu.
La Kaaba es una torra cuadrilátera, situada casi en mitj del temple, coberta d' una inmensa tela negra, que no deixa descubert més que 'l sócol ó base sortint del edifici, l' espay hont está incrustada la pedra negra, y altre per l' istil sobre l' ángul del S., que es de marbre comú. Del costat del NO. s' eleva una barana á l' altura d' un home, formant casi un semicírcol, separat del edifici, y nomenat El Hàjar Ismàïl ó pedras d' Ismail.
Heus aquí lo detall de las cerimonias ulteriors que s' observan en aquell acte religiós, tals com las vaig fer jo en aquella época.
Consisteixen en set toms al voltant de la Kaaba. Cada tom comensa desde la pedra negra del ángul del E., seguint la cara principal de la Kaaba, hont hi ha la porta, y desde allí girant cap al O. y S. per fora de las pedras d' Ismail, y arribant al ángul del S., s' exten lo bras dret, y després de passar la má sobre 'l marbre angular, tenint molt conte en que la part inferior del vestit no toqui al sócol descobert, se passa la má per la cara y barba, dihent: En nom de Deu: Deu molt gran; alabansa sia donada á Deu. Se continua la marxa cap al NE., dihent: ¡Oh gran Deu! siau ab mí: donáume 'l be en aquest món, y donáume 'l be en l' altre: anant després al ángul del E., devant de la pedra negra, s' elevan las mans com al principi de la oració canónica, exclamant: En nom de Deu; Deu molt gran: y s' afegeix baixant las mans: Alabansa sia donada á Deu; després de lo qual se besa la pedra, y ab aixó dona fi lo primer tom.