Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/367

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La segona es en un tot semblant; mes las oracions son diferentas desde l' angul de la pedra negra fins al angul del S.; mes d' aquest á la pedra negra son sempre las mateixas en los set toms. La lley tradicional mana que 's donguin las últimas á pas llarch; mes atés mon estat de debilitat, las vaig fer sempre poch á poch.
 Al fí del seté, després d' haver besat la pedra negra, se resa en comú una curta oració, de peu y de cara á la paret de la Kaaba, entre la porta y la pedra negra. Se passa després a una espécie de menjador, nomenat Makám Ibrahim ó lloch d' Abraham, situat entre la Kaaba y l' arch aislat, que s' anomena Beb-es-selém, y allí 's resa una oració ordinaria. Desde aquell indret se va al pou Zemzem, d' ahont se treuhen galledas d' aygua, y 's beu fins que 's pot. Se surt per fi del temple per lo Beb Sáffa ó porta de Saffa, de hont se puja un carreró que hi ha devant, y que forma lo que s' anomena Djebel Saffa ó 'l turó de Saffa.
 Al extrem del carrer, que termina en una especie de pati compost de tres archs sobre columnas, y ahont se puja per grahons, hi ha lo lloch sagrat nomenat Sàffa. Al pujar lo pelegrí gira la cara cap á la porta del temple que está devant, y resa dret una curta oració.
 Llavors se dirigeix en professó pel carrer principal, y 's recorre part del Djebel Merua ó turó de Merua, resant sempre: al cap devall del carrer, que 's troba tallat per una gran paret, se pujan alguns grahons ab la cara girada al temple, encare que interceptin la vista las casas intermedias, y 's pronuncia una curta oració sempre dret. Se fa segon viatje cap á Saffa, altre tercer cap á Merua, y aixís fins á set vegades, resant en alta veu, y dihent las pregarias curtas en un y altre lloch sagrat; lo qual forma los set viatjes entre 'ls dos turons.
 Terminat mon seté viatje á Merua, vaig veure alguns barbers establerts en aquell lloch pera afeytar lo cap als pelegrins, lo qual fan ab la major lleujeresa, dihent oracions en alta veu, que repeteix lo pelegrí paraula per paraula.
 Es sabut que tots los mussulmans se deixan créixer un manyoch de cabells al mitj del cap; mes com lo reformador Abdulwehhàb declara que 'l conservar lo manyoch es pecat, y