Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/376

160

viatjes per áfrica y assia

 Los wehhabis de Draaiya, lloch principal de la reforma, tenen color de coure. Son per lo general ben fets, y molt ben proporcionats, mes d' estatura petita, y he notat principalment entre ells alguns caps bastant hermosos pera ser comparats als del Apolo, del Antinoo, ó del Gladiator. Tenen los ulls vivíssims, lo nas y boca regularment dissenyats, bonicas dents y fesomía molt expressiva.
 Figuris lo lector una munió d' homes nusos y armats, sense casi cap idea de civilisació, y parlant una llengua bárbara. Tal quadro á primera vista espanta la imaginació, y sembla horrorós. Mes si un se sobreposa á aquesta primera impresió, troba en ells cualitats recomanables: may roban ni ab violencia, ni ab engany, excepte quan creuhen que 'l objecte perteneix á un enemich ó á un infidel. Tot lo que compran, y qualsevol servey que se 'ls fassi, ho pagan en sa moneda. Cegament sotmesos á sos jefes, sufreixen en silenci tota classe de fatigas, y 's deixarian dur al cap del mon. En fi, se veu en ells los homes més disposats á la civilisació, si se 'ls sapigués donar la direcció convenient.
 Tornat á casa vaig saber que no cessavan d' anar arribant cossos de wehhabis á cumplir lo deber de la pelegrinació. ¿Qué feya en tant lo sultá scherif?... En la impossibilitat de ressistir á tals forsas, se mantenia tancat ó amagat per millor dir, tement algun atach. Las fortalesas estaban abastidas y preparadas á la defensa; los soldats árabes, los turchs y mogrebins se mantenian en sos llochs. Vaig veure guardias y centinellas en los forts y s' aparedaren moltas portas. En una paraula, tot se trobava prompte pera 'l cas d' agressió. Mes la moderació dels wehhabis, y las negociacions del scherif feren inútils aquestas precaucions.