Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/38

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
34
viatjes per áfrica y assia

en las quals renta sas mans com després veurém, las renta també sempre que s' assenta á la taula, y després d' haver menjat, de modo que sempre las té netas; ademés l' ús de pendrer la carn ab los dits es molt cómodo. En quant al alcuscus tenen la costúm de pendrel reunintlo en boletas que 's fican á la boca.
 També hi ha en lo Marroch cuyners que entenen bastant bé son ofici, y fan saborosos guisats ab diferentas carns, virám, cassa, peix, llegums y herbetas. No obstant com la lley no permet menjar la sanch, se deu procedir ab circunspecció. En quant á la cassa y pesca, no la menjan sense haverla degollat viva, de modo que no quedi una gota de sanch dins del cos. La gent acomodada té ordinariament negras per cuyneras, y n' hi ha que son molt hábilas en sa professió.
 Pera menjar serveixen lo plat en una tauleta rodona sense peus, de vint á trenta polsadas de diámetre, ab un voraviu alt de cinch á sis polsadas: dita taula está cuberta ab una especie de cistella cónica de bimets ó palma, que es de diferents colors. En lo Marroch tots los plats tenen la forma d' un cono girat y truncat, de modo que sa base es molt estreta. De vegadas se posan sobre la taula al entorn del plat cert número de panets tendres, y cadascú pessiga 'l pá que té davant. Cada plat se serveix sobre una taula particular sempre cuberta, de modo que hi ha tantas taulas com plats. En altres ocasions se serveix per separat una gran escudella plena de llet agre ab varias culleras de fusta, molt grulleras, llargas y fondas, y 'ls convidats prenen de tant en tant una cullerada de aquesta llet, ó bé á cada caixalada de carn ó d' alcuscus. Están assentats en terra ó sobre una catifa al entorn de la taula, y prenen tots del mateix plat. Quan son molts los convidats, se serveixen varias taulas á la vegada, posantse entorn de cada una cuatre ó sis personas ab las camas creuhadas.
 Cada vegada que 'ls mussulmans s' assentan á taula, comensan invocant la divinitat y diuhen Bism Allah, en nom de Deu; acaban lo dinar donant gracias, y servintse de la expressió Alhamdo-Lillahi, ¡alabansa sia donada á Deu! Tals invocacions se repeteixen avans y després de beurer, y sempre que emprenen alguna obra. Pero si 'l nom de Deu está sempre en la boca, no sempre está 'l respecte á la divinitat en