Lo diumenge 22 de febrer, casi tots los pelegrins anaren á una lleuga de distancia cap al ONO. de la Meca, á un lloch hont hi ha una mesquita que 's va arruinant, nomenada l' Aamra. De primer se feu la oració; després se colocaren devotament tres pedras una sobre altra, á poca distancia de la mesquita. Passaren després al lloch hont visqué l' infame Abugehel, aquell enemich encarnissat de nostre sant profeta, y allí, ab sant furor, se 'l malehí y tiraren set pedras. Tornats á la ciutat, darem los set toms á la casa de Deu, y ferem los set viatjes á Saffa y Merua, y ab aixó ja no quedá res que afegir á la cerimonia de la pelegrinació pera satisfacció nostra.
Diu la tradició que aquest apéndix fou instituhit per Ayescha, la dona més estimada de nostre sant profeta.
Comenso per la descripció del temple de la Meca, que es l' objecte principal. Passaré després á la de la ciutat y del país.
Lo temple de la Meca es conegut per los mussulmans ab lo nom de L' Haràm ó temple per excelencia.
Se compón de la casa de Deu (Bèït Allah), dita també la Kaaba; del pou de Zemzem (Bir Zemzem); de la cobba ó lloch d' Abraham (Makam Ibrahim); dels llochs d' oració dels quatre ritos ortodoxos (Makam Hhaneffi, Makam Schaffi, Makam Maleki y Makam Hhanbeli); d' altras duas cobbas ó capellas (Lo Cobbataïn); d' un arch aislat, en forma d' arch triomfal, prop del lloch d' Abraham, anomenat Beb-es-Selém; del Monbar ó tribuna pera 'l predicador dels divendres,
