Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/401

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Empleats del temple.


 L' Haram te son jefe principal, á qui anomenan Scheih l' Haram.
 També te son jefe particular lo pou Zemzem, y s' anomena Scheih Zemzem.
 Desempenyan lo servey de la Kaaba quaranta eunuchs negres, que son guardas y servents de la casa de Deu. Portan per distintiu sobre son vestit ordinari un gran caftan ó camisa de tela blanca, subjecta ab un cinturó, ab un gran turbant blanch, y portan comunment una canya ó vareta en la má.
 Lo pou Zemzem te gran nombre d' empleats y ayguaders, als qui pertany l' administració de las estoras que s' extenen cada tarde sobre 'l pati y galerías del temple.
 Hi ha ademés excessiu nombre d'empleats, tals com encarregats de las llántias y esmocadors, criats del Makam Ibrahim, del petit fosso de la Kaaba, de cada lloch d' oració dels quatre ritos, porters, dependents dels minarets, servents de Saffa y de Merua, los que cuydan dels llochs á que están destinats. Hi ha ademés criats que guardan las sandalias dels pelegrins á totas las portas de la entrada del temple, muddens dels minarets, imams y muddens particulars pera cada un dels quatre ritos, lo kadí y sos empleats, los cantors del coro, lo monkis ó observador del sol pera anunciar las horas de la oració, l' administrador y servents del tob lo Kaaba, lo depositari de la clau de la Kaaba, lo mufti, los guías, etc; de modo que casi la meytat dels habitants de la Meca pot dirse que son empleats ó criats del temple, no contant ab altre salari que ab las almoynas ó dons eventuals dels pelegrins.
 Per aquesta rahó aixís que arriba un foraster tothom lo volta; tothom li presta serveys y li fa honors, vulgas no vulgas; tots li manifestan lo major interés per sa salut, y fan tot lo possible pera obrirli las portas del cel per medi d' oracions y prácticas místicas, cadascú segons son rito.
 En altre temps las caravanas que acudian de tots los paissos del globo hont regna la religió del islam, subvenian á totas las necessitats, ab la abundancia de las almoynas que deixavan en la ciutat; mes are que ha disminuhit tant lo nú-