Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/415

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tan limitadas, no poden dar gayre vida al comers, mentres no penetri allí la civilisació; cosa molt difícil en un país de deserts, que per naturalesa sembla condempnat á la superstició, ignorancia y miseria. Si per un instant ha pogut sortir del estat d' embrutiment y nulitat, degué aquell impuls repencí á la efervescencia del zel religiós; mes com es impossible se sostingui llarch temps tal estat d' exaltació, la fredor torna á enfonzar rápidament lo país en l' antich estat de barbarie y pobresa que sembla haver sigut sa herencia. Los historiadors celebran la noblesa de la nació árabe, que may doblegá 'l cap al jou dels grechs ni romans; més aquesta es una falsa consecuencia deduhida dels aconteixements. Si la Arabia tingué la ditxa de conservarse lliure de tota dominació extranjera, degué tal ventatja més be á la naturalesa del país que al carácter de sos habitants. Perqué ¿quín capitá voldria sacrificar homes y diners pera conquistar esbarjosos deserts, y pobles incapassos de sostenirse en cos polítich, sinó quan las ideas religiosas reunian allí totas las voluntats, que no podria may unir qualsevol altre víncul, á causa del aislament de cada tribu, y sequedat del terrer, que 's nega á sa cultura, y en consecuencia al encadenament de relacions socials que d' ella se derivan?
 Es veritat que la Meca y Medina son lo bressol de la llengua árabe; mes per resultat de la ignorancia general, dit idioma se va perdent y alterantse fins en la pronunciació, ab tanta major facilitat quant s' escriu sense vocals, y te gran número d' aspiracions que cadascú gradua á sa manera per falta de prosodia nacional, y medis pera conservar y perpepetuar la tradició primitiva. Aixís, lluny de perfeccionarse, tendeix cada dia á corrompres ab las expressions viciosas peculiars á cada tribu, y per lo comers ab los extranjers.
 Lo vestit dels mequesos, com lo dels egipcis, consisteix en un benisch ó caftan exterior, separat d' altre interior, lo qual va subjecte ab un cinturó y en camisa, calsas y pantufles. Aquest vestit es lo de la gent acomodada, negociants y empleats del temple, etc. Lo poble baix sols usa camisa y calsas.
 L' árabe beduhí porta ordinariament sobre 'l vestit un gran capot sense mánegas, ab duas oberturas pera ficarhi los brassos. Es d' una espécie de barragam ó panyo gruller, ó bé