Esperará sens dupte 'l lector no veure terminada la descripció de la Meca, sense parlar dels caballs árabes, tan famosos en tot l' univers; mes ¿qué diré? Ab prou feynas se 'n trobarán dintre d' aquesta capital d' Arabia un centenar en la guardia del sultá scherif, y tot lo més mitja dotzena entre 'ls particulars. Son tan escassos entre 'ls beduhins, que 'l sultá Saaud, al cap de quaranta cinch mil wehhabis, no duya més que dos ó trescents caballs, y aquestos eran encara de Yemen.
Los que vaig veure eran lletjos, petits y dolents, á excepció de mitja dotzena de passadors, y dos ó tres de bonichs. Generalment parlant son molt forts, grans corredors, y sufreixen facilment la fam y set. Tals son las ventatjas dels caballs árabes. Son color es per lo comú tordillo. Tenen lo cap bastant bonich, la part inferior de la cama poch grossa, la cua prima, los ulls com centellas, l' oido fi.
Los genets tractan molt malament á sos caballs, puig se serveixen, com al Marroch, d' un mos molt fort, que 'ls fa sagnar la boca.
A excepció d' alguns soldats del scherif, que tenen sellas, tots los demés árabes muntan sobre aparells sense estreps; y en aquella especie d' assiento corren ab la velocitat del llamp. Tots los wehhabis, y fins los fills del sultá Saaud, se serveixen d' iguals sellas sense estreps.
Deu atribuhirse lo escassos que son los caballs á la gran sequedat dels deserts, ahont únicament lo camell pot viure y
