Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/437

221

ali-bey el abbassí

Ibn Saaud, son successor Abdelaaziz continuá empleant aquells medis enérgichs é infalibles: á la menor resistencia atacava ab decidida superioritat, y 'ls bens y propietats dels vensuts passavan á mans dels wehhabis. Si l' enemich no resistia; si la tribu, abrassant la reforma, entrava baix la dominació d' Abdelaaziz, prímpcep dels fidels, sempre era un aument de forsas pera 'l partit.
Amo ja de la part interior de l' Arabia, se trobá ben prompte Abdelaaziz en estat d' extendre la mirada als paissos adjacents. Comensá per una expedició als voltants de Bagdad. En 1801 fou quan al devant d' un cos de dromedaris envestí Imam Hosséïn, ciutat poch distant de Bagdad, hont hi havia lo sepulcre d' un imam del mateix nom, en un temple magnífich y ple de las riquesas de Turquía y Persia. Los habitants sols feren una débil resistencia, y 'l vencedor maná degollar tots los homes y noys de totas edats. Mentres s' executava tan horrible carnicería, un doctor wehhabi cridava desde dalt d' una torra: Mateu, degolleu á tots los infidels que donan companys á Deu. Abdelaaziz s' apoderá dels tresors del temple, y 'l feu destruhir; saquejá y arborá la ciutat, la qual quedá convertida en un desert.
Al tornar d' aquella expedició, Abdelaaziz fixá sos ulls á la Meca, persuadit que si lograva apoderarse d' una ciutat, centre del islamisme, adquiriria un nou títol á la soberanía dels paissos mussulmans que la rodejan; mes tement la venjansa del baixá de Bagdad, á causa de sa expedició contra Iman Hossein, no volgué allunyarse de son territori, y enviá son fill Saaud ab un poderós exércit pera apoderarse de la Meca. Aquest se'n feu amo en 1802, després de lleujers combats. Lo sultá scherif Ghaleb se retirá de moment á Medina, que feu fortificar, y després á Djedda, que posá aixís mateix en estat de resistir tots los atachs dels wehhabis.
Saaud maná arrasar totas las mesquitas ó capellas consagradas á la memoria del profeta y de las personas de sa familia; feu igualment destruhir los sepulcres dels sants ó héroes que estavan en veneració; la mateixa sort tocá al palau del sultá scherif. De tots aquestos edificis no 'n queda avuy més que un pilot de ruinas informes: sols lo temple ha sigut respectat y conservat en tota sa integritat.