de nulitat en lo fons de sos deserts, sense altras relacions ab lo resto del mon que sos saltejaments sobre las caravanas ó barcos que cauhen en sas mans, y las dificultats que podrá oposar á la pelegrinació de la Meca.
Mes lo temps los ensenyará que l' Arabia no pot existir sense las relacions comercials de las caravanas y de la pelegrinació. Llavors la necessitat los obligará á afluixar una mica sa intolerancia respecte de las altras nacions, y 'l comers ab los extranjers los fará coneixer lo defecte d' una austeritat casi contra la naturalesa; poch á poch s' anirá refredant lo zel; recobrarán son imperi las prácticas supersticiosas, que son sempre l' apoyo, consol y esperansa del home débil, ignorant ó desgraciat; y llavors la reforma del wehhabisme desapareixerá abans d' haver consolidat sa influencia, y després d' haver vessat la sanch de milers de víctimas del fanatisme relligiós. Tal es la trista vicissitut de las cosas humanas.
Per altra part jo crech que 'ls wehhabis en lo fons de sos deserts serán sempre invencibles, no per sa forsa militar, sinó per la naturalesa de son país, inhabitable pera cualsevol altre nació, y per la facilitat que tenen d' amagarse y sustraures al alcans dels seus enemichs. Podrán aquests conquistar momentáneament la Meca, Medina y las ciutats marítimas; mes ¿podrán sostenirse llarch temps unas simples guarnicions aisladas en mitj d' horrorosos deserts? Al presentarse un enemich poderós, los wehhabis s' amagarán per caure sobre éll, y trossejarlo aixís que 's vegi obligat á dividirse pera buscar queviures. Aixó 'm fa creurer que no permanexerán llarch temps subjectes per la forsa de las armas; y 'l mateix motiu es lo qu' ha preservat en tots temps á l' Arabia de la dominació extranjera.
