Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/461

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
17
ali-bey el abbassí

Sí, Sidi Ali; fuma tabaco, no anirá á Medina; no ho consentiré. Me costá molt calmar al árabe, dihentli que essent mon criat un scherif marroquí, ignorava del tot las disposicions d' Abdulwehhab. Li vaig prometre en son nom que no fumaria més. Exigí que mon criat ho jurés, y tirés la pipa, ab lo poch tabaco que li quedava. Sols ab aquestas condicions li permeté seguir son viatje.
 Djideida es població per demés trista, situada en lo fons d' una vall; las casas son baixas y construhidas de pedra seca sense morter: hi ha una gran plassa ab algunas tendas, hont se celebra 'l mercat. L' aygua que 's beu es excelent. No hi faltan alguns jardins, y plantacions de palmeras; més la situació es molt trista.
 Lo gefe de la població, per sobrenom Scheih lo Belèd, y 'l kadí, son naturals del país, y aquest se troba baix la dominació del sultá Saaud, á qui 'ls habitants pagan lo delme de sos fruyts.
 En lo desert de Medina creix l' arbre d' ahont s' extreu lo bálsam, impropiament nomenat de la Meca. No poguent detenirme, vaig deixar pera la tornada mas investigacions sobre dit arbre.
 Essentme ja impossible soportar la marxa dels dromedaris, vaig deixar marxar la caravana, prometent conseguirla ben aviat. Me vaig jeure en mitj de la plassa, dormintmhi sense tenir en ma companyía no més que 'ls criats.
 Al despertar me vaig trobar rodejat de moltas personas, que ajupidas s' entretenian mirantme. Vaig obrir mon botiquí, y vaig posar desfilas ab bálsam católich á tots los ensetats y feridas de mas camas, mans, etc. Vaig menjar després una sindria deliciosa, que 'm refrigerá en extrem. Mes encare no 'm podia mourem poch ni gens.
 Mos criats s' ocupaban mentrestant en fer preparar quatre camells, y una schevria per l' estil de la que 'm serví en lo viatje de la Meca; y 'l matí del mateix dia, dijous 2 d' Abril, vaig pujar en aquella montura, sense més escolta que mos criats y 'l cameller. Vaig sortir de Djideida á dos quarts de nou per lo camí de Medina, de qual ciutat no distava, segons las noticias adquiridas, sinó unas setze lleugas al E.