Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/462

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Estimo la posició de Djideida sobre vintivuyt lleugas al E. ¼ SE. d' Ienboa.
 Dirigiam nostra via cap al ESE., atravessant una ampla vall.
 Duas horas després de nostra sortida de Djideida, surten dos wehhabis de las montanyas, detenen nostres camells, y 'm preguntan: ¿Hont aneu? — Los hi vaig respondre que á Medina. — No podeu continuar lo camí. Llavors se presenta un gefe, ab altres dos oficials montats en camells, pera interrogarme de nou. Lo capdill, sospitant que jo era turch, amenassa tallarme 'l cap. Sense esglayarme per sas amenassas, responch ab serenitat á sas preguntas. Mos criats confirman mas respostas. En va me recordá la imaginació en aquell instant la noticia espargida per Djedda, d' haver sigut degollats tots los turchs sortits de la Meca; puig no vaig perdre la sanch freda. Me diuhen que 'ls hi entregui 'l diner, y 'ls hi dono quatre duros que duya á la butxaca. Insisteixen en que 'ls n' hi doni més; pero responch que no me 'n queda ja, y que poden si volen, inspeccionar mos efectes. Pretenen que duch diner amagat á la cintura, com s' usa á llevant; mes jo 'ls contesto que no. Veyent sa obstinació, tiro á terra l'albornús, y comenso á despullarme pera satisferlos. Llavors me detenen; pero al veure la cinta del rellotje l' estiran y m' obligan á donálshi. Reiteran sas amenassas, després d' apoderarse del rellotje y albornús, y per fi 's retiran, indicant al cameller un lloch proper hont haviam de parar y aguardar sas ordes.
 Nos dirigirem al indret indicat. Tot seguit vaig fer trossos d' una capsa que contenia 'ls insectes recullits á Arabia, y vaig llensar lluny de mí las plantas y fóssils que vaig reunir en aquesta travessía del Ienboa. Vaig entregar á mon hhazindar alguns duros que portava en ma maleta y vaig quedar del tot tranquil. Vaig empassarme una carta de Muley Abdsulem, la qual podia comprometrem als ulls d'aquells fanátichs. Mos criats amagaren sota las pedras lo poch tabaco que 'ls hi quedava, y en tal estat esperarem las ordes.
 Poch després vingueren dos wehhabis á posarse prop de nosaltres com centinellas de vista. Per fortuna arribava tart aquella disposició, haventnos ja desembrassat de tot lo que 'ns podia comprometre. Estich persuadit que aquells mo-