Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/463

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ments de llibertat los deguérem á la avarícia d' aquells homes, los quals se retiraren tal vegada pera convenirse en la partició del botí, puig sols hi havia dos objectes, l' albornús y lo rellotje, no essent suficient lo poch diner que m' havian pres pera contrabalansar lo valor de dits objectes al repartirse entre cinch individuos.
 Al cap de duas horas apareixeren altres dos wehhabis, dihent que eran enviats del emir, á fi d' exigirme cincheents franchs per ma llibertat. Los hi vaig tornar á dir que no tenia diner, ab lo qual se retiraren tot seguit.
 No tardá en presentarse altre wehhabi ab orde de trasladarnos á altre lloch. Anarem ab ell, y darrera d' una montanya vehina 'm trobo... ab tota ma caravana, igualment presonera dels wehhabis.
 Mos companys de viatje, pálits, tremolant é inquiets sobre sa sort, estavan custodiats per una forta escolta. Me vaig assentar al costat dels árabes mogrebins; los turchs feyan grupo apart.
 Arribá un wehhabi ab la intimació de que tots los pelegrins, turchs ó mogrebins paguessen cinchcents franchs. A tal exigéncia mos companys d' infortuni comensaren á cridar demanant misericordia, ab las llágrimas als ulls. Respecte á mí, 'ls vaig contestar fredament que ja havia donat ma resposta; mes també vaig intercedir en favor d' aquells desgraciats.
 Anava á pondres ja 'l sol quan se presentá altre wehhabi á dirnos que havent l' emir acordat una rebaixa de la contribució, cada pelegrí no pagaria més que doscents franchs. Nous gemechs, novas llágrimas de part de mos company, que en realitat no tenian diners.
 Post lo sol nos feren ficar en un congost, manantnos assentar en dos grupos separats. Los meus companys estavan aterrats y confesso que jo mateix vaig temer ser ben prompte testimoni d' alguna terrible escena en que 'ls turchs anavan á ser las víctimas. Res temia pera mí; puig me consideravan com árabe mogrebí, y 'ls turchs no podian dir altre cosa; mes no per aixó deixava d' afligirme molt la sort d' aquells infelissos, los quals, á no ser per mí, may haurian pensat en empendrer aquell viatje, y jo desgraciadament careixía d' influencia y medis pera lliurarlos d' una catástrofe.