Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/466

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Reunit á la caravana caminarem cap al O. Confiava poder reemplassar las plantas que m' havia vist obligat á abandonar; mes no anárem per lo mateix camí, y allá á las quatre del matí, quan la caravana feu parada, me vaig trobar en una dilatada vall seca, hont sols vaig veure una mitja dotzena de plantas poch notables.
 A mitj dia, y á la sombra, marcava lo termómetro 28º de Reaumur.
 Anava en dita caravana lo nou kadí arrivat de poch de Constantinopla, y destinat á Medina, ab qui havia tingut relacions d' amistat durant ma permanencia á la Meca. Al mateix temps vaig fer coneixensa ab lo tefterdar ó tresorer y 'ls principals empleats del temple de Medina.
 Me contaren que 'ls wehhabis havian destruhit tot los ornaments del sepulcre del profeta, hont absolutament res hi quedava, que havian tancat y sellat las portas del temple, y Saaud s' havia apoderat dels inmensos tresors acumulats allí en lo transcurs de tants sigles. Lo tefterdar m' assegurá que sols lo valor de las perlas y pedras preciosas era superior á tota estimació.
 Portava la caravana un salvo conducte de Saaud, pera ser respectada en son viatje, y no obstant m' informaren després que al sortir de la ciutat santa la havian obligada á sortirse del camí, imposat una contribució exorbitant, y forsat al agá ó gefe dels negres á pagar per son compte tres mil franchs, y 'ls demés en proporció. Vaig saber igualment que havia sigut despullada de tot la caravana dels turchs de la Meca, al acabar de passar per Medina, prenentli fins las provisions de boca; de manera que no se si pogueren aquells desgraciats escapar á la set y fam en mitj dels deserts.
 Lo mateix dia 4 d' Abril, á las tres de la tarde, prenguérem la direcció del OSO. Al cap d' una hora vaig descubrir la mar á distancia considerable, y després de caminar tota la nit, vaig ovirar al Ienboa á punta de dia. Llavors me vaig adelantar, y vaig entrar en dita ciutat al sortir lo sol, diumenge 5 d' Abril. Inmediatament vaig pujar á bordo, hont vaig trobar á la meva gent inquieta per las fatals noticias que de mí havian corregut. Tal fou la fi d' aquell viatje, sens dupte afortunat, puig á pesar de tot lo que 'ns havia succehit, tant