Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
43
ali-bey el abbassí

ab lo qual jo rebia un singular favor als ulls dels habitants. Sa capella y jardí son un lloch sagrat pera tot criminal que vulgui lliurarse de las persecucions de la justicia: no hi ha un mussulmá que s' arrisqui á entrar hi sense haverse disposat préviament per medi d' una ablució legal, ab l' aygua d' un pou que hi ha prop de sa porta; peró jo que per una gracia especial, deguda á mon ilustre orígen, era mirat com superior á tots, entrava alguna vegada á caball ab mon criat en la habitació del sant sense haver fet la ablució.
 Tánger te la ditxa de possehir altre sant molt venerat, que arribá á ser també molt amich meu. Es un home taujá, ja que á copia de dirli que era un pillet y que enganyava á sos conciutadans, per fi hi convingué y m' ho confessá. Jo 'm reya ab ell en secret de la credulitat dels altres, perque sabia perfectament, y sovintet ho repetia, que 'ls tontos en aquest món serveixen pera la diversió dels que saben més que ells.
 Altre sant corria per los carrers com un boig, acompanyat de molta gent: portava 'l cap descubert, una llarga y embullada cabellera, y en la má una corda d' una mena d' espart que abunda en lo país. Lo tal personatje distribuhia en forma de reliquias petits brins d' aquesta planta als que n' hi demanavan. Quan topá ab mí en lo carrer, me 'n doná un gros grapat com un singular favor; jo vaig posar sobre mon pit ab tota la veneració possible tan preciós regalo.
 Un dia que jo caminava sol per lo carrer, se m' acostá un moro y me digué: donéume un duro y mitj pera comprar un alburnús; jo soch sant, y si no voleu créurem ó no vos fieu de ma paraula, pregunteuho á vostres criats ó á vostres amichs, y veureu com no vos enganyo. Manifestant donar crédit á sas paraulas, m' hi vaig entendre y li vaig donar mitj duro.
 Tánger posseheix igualment altre sant, que es ó aparenta ser un beneyt: está sempre en la plassa principal, y sa presencia es anunciada per una especie de cucleig semblant al del ánech. Son vestit y modals son molt asquerosos: llensa sempre per la boca aliments que han estat dintre de son cos y que vomita quan vol. ¡Sembla impossible! Hi ha fanátichs de fé bastant robusta pera xuclarlos y fins pera engolirsels. Me contaren que 'l tal sant havia comés en algunas ocasions pú-