blicament cosas ben contrarias á la decencia. En fi l' excés d' estupidés y fanatisme d' aquestos habitants, respecte á aixó, sembla impossible, y s' assembla als cuentos de las mil y una nits. Los fakihs y 'ls talves dissimulan sobre aquest particular, y deixan al poble en l' error per més que ells son ben despreocupats, y més d' una vegada m' han parlat ab franquesa sobre aquestas aberracions del esperit humá.
Los juheus del regne del Marrok viuhen en la més horrorosa esclavitut. Es una cosa particular lo que passa en Tánger, y es que 'ls juheus habitan junt ab los moros sense estar en barri separat, com succeheix en altres ciutats ahont regna l' islamisme; pero aquesta distinció causa mil disgustos á aquestos desgraciats, perque excita ab major frecuencia escenas desagradables, en las quals si no te rahó 'l juheu, 'l moro se pren la justicia per sa má, y si la té y va á queixarse al jutje, aquest sempre 's decanta á favor del mussulmá.
Aquesta terrible desigualtat de drets entre 'ls individuos d' abduas sectas, hi es desde petits; de modo que cualsevol mussulmá insulta y maltracta á un juheu, sense miraments á sa edat y defectes y sense que aquest tinga, per dirho aixís, dret á queixarse, y molt menos á defensarse. Los xicots d' abduas religions conservan entre sí la mateixa desigualtat, de manera que he vist á mils vegadas als noys mussulmans divertirse en maltractar als juheus, sense que aquestos s' atravissen jamay á fer lo més lleuger acte de defensa.
Per ordre del gobern vesteixen los juheus un vestit particular; se compon d' unas amples calsas, túnica que baixa fins