Dia 14.—Després de reparar lo dao averiat, se doná vela á las vuyt del matí, á pesar d' un vent en extrem fort y mar plena d' esculls, que ab prou feynas deixan pas á las embarcacions; en fi arribarem á un port nomenat Gadiyàhia.
No vaig trobar en terra més que un sol del tot arenós, sense vejetació, petxinas, ni pedras. Las montanyas están á mitja lleuga de distancia, y la ciutat de Tor a sis lleugas d' aquell surgider.
Arribaren diferents árabes ab camells pera trasportar los passatjers que volguessin anar á Tor per terra.
Dia 15.—Una horrorosa borrasca del NO. nos obligá á permaneixer allí tot lo dia.
M' havia ofert mon capitá 'l dia avans, per si volia anar á Suez per terra, procurarme quatre camells, y tots los medis de seguretat pera mon viatje.
Al principi vaig pensar diferir l' aprofitarme del oferiment fins á arribar á Tor, á fi de conservar lo temps del rellotje, que seguia desde Kalaat lo Moilah, y fixar en Tor la diferencia de la longitut cronométrica; mes vejent que 'l temps se posava cada dia pitjor, y que si seguia viatjant per aquella mar, dintre de poch ja no podria seguir mos cálculs ab lo temps del rellotje me vaig decidir á anar per terra.
Be hauria volgut visitar lo Djebel Tor, Tur Sinina ó montanya Sinaí; mes las dificultats me determinaren á sortir la mateixa tarde, montat en un camell, acompanyat de dos de mos criats, un cuyner y un esclau, montats aixís mateix en quatre camells. Deixant en lo barco lo restant de ma gent y equipatje, vaig dar ab alegría l' últim adeu al mar.
