Vaig sortir, donchs, á las duas de la tarde, divendres 15 de Maig de 1807, deixant lo barco en Gadiyahia, emprenent la direcció del ONO., montat en un hermós camell adornat de cordons, plomalls, y petitas petxinas, y escoltat per ma gent, que montava en camells com jo.
Al cap de mitja hora arribarem á un lloch hont se trobava una caravana, y 'm vaig reunir ab ella.
Després de menjar junts, continuarem nostra ruta una hora després de post lo sol, y havent caminat una hora y mitja més en la mateixa direcció, ferem alto pera dormir.
Lo camí que acabava de passar va costejant la vora de la mar á poca distancia, prop d' una série de montanyas que s' extenen en la mateixa direcció, y sobre un terrer compost únicament de sorra movedissa sense plantas ni pedras. La sorra es un detritus granítich, ab molt feldspat roig. Presumo que las montanyas vehinas son de pórfit.
Trovantnos á mitjans de Maig y á vintivuyt graus de latitut, may hauria pensat que fes un fret tan viu, si no ho hagués experimentat; puig ho era en termes que tots anavam tremolant, y pera resguardarnos del vent NO., cadascú se vejé obligat á posarse tota la roba que tenia.
Dia 16.—Tota la caravana, composta de cuaranta camells, xeixanta homes y tres donas, se posa en camí á las cinch de
