Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/492

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que trobaren lo nivell de la mar Roja més alt que 'l de la Mediterránea; mes jo 'm dono á creure que la cosa pogué ser aixís en aquella época remota, y que are 's troba ja la mar Roja al nivell de la Mediterránea, ó tal volta menos alt.
 La rápida progressió ab que la mar Roja opera sa retirada, mentres la Mediterránea sembla que queda estacionaria é retrograda poch á poch, m' ha fet creurer fa temps en aquesta dilerencia de nivell entre una y altre mar, independentment de la més general deguda á la acumulació d' ayguas en certs punts; lo qual fa que la supercie de las duas mars no coincideixi tal vegada ab la que se li atribuheix á la esferoide terrestre. No es aquest lloch de desarrollar una cuestió que 'm duria molt lluny, y de la qual tractarem en altra part; nos limitarem, donchs, á algunas observacions notables sobre 'l particular.
 Hi ha en lo lloch nomenat Wadjih, en la costa d' Arabia, un banch qual superfície superior está elevada de vinticinch á trenta peus sobre la superfície actual de la mar Roja; sa amplada mitja es de duascentas toesas sobre algunas millas de iongitut, á lo llarch de las sinuositats de la costa. Dit banch está unit á la terra ferma, que es més elevada; sa superfície es exactament plana y de nivell; sobre la vora del aygua se veu tallat á plom, de modo que representa be la plataforma d' una fortificació.
 Després d' haver examinat los zoófits que componen dit banch, crech que es de formació molt moderna, ab relació á las grans épocas de la naturalesa: es aixís mateix evident que s' ha format dintre del aygua; y com no coneixo en las costas del Mediterrá altre monument de retirada tan recent, deduheixo que en la época de sa formació degué tal vegada trobarse la superfície de la mar Roja més elevada que la del Mediterrá, quan are está al mateix nivell ó potser més baixa.
 La figura llarga y estreta de la mar Roja, tallada per tants banchs, esculls é illas, fa necessáriament difícil la propagació de las mareas altas, com va observar molt be 'l viatjer Niebuhr. Lo vent casi contínuo del N. y NO., durant nou mesos del any, ha de contribuhir á la surtida de las ayguas en la baixa marea, mentres que es un obstacle més á la propagació de las altas. Aquesta se fa cada dia més difícil per rahó de la