Me vaig allotjar á casa del mateix Scheih lo Metluti, que es lo Scheih lo Mogarba ó gefe dels mogrebins ú occidentals, y al mateix temps scheih de la gran mesquita l' Azahar.
Estava llavors lo Caire bastant alarmat ab motiu del desembarch dels inglesos en Alexandría, y de dos atachs sobre Rosetta; mes foren aquestos desgraciats, y la ciutadela del Caire estava plena de presoners inglesos. Vaig rebre las més grans demostracions d' afecte dels meus amichs en los dinou dias que vaig estarme encare á la ciutat. Finalment un divendres pel matí, 3 de Juliol de 1807, vaig empendre mon viatje á Jerusalem.
Seid Omar, Muley Selema, los magnats y scheihs de la ciutat m' acompanyaren lo mateix que á ma arribada, fins á llarga distancia. Quan estiguerem en lo paratje hont deviam separarnos, desmontarem pera pendre café. La caravana, ja reunida en los encontorns d' Alberca, estava acampada desde 'l dia anterior; sols faltava 'l xech ó gefe de la caravana, ab qui m' anava á reunir pera fer junts lo viatje. Estavam esperantlo; mes s' acostava la nit y no venia. Llavors impacient per reunirme á la caravana, vaig pendre la resolució de sortir sol ab mos criats. Me doná Seid Omar sa escolta de soldats de á peu y mameluchs de á caball. Diferents scheihs y mos amichs, y entre ells Muley Selema, no volent deixarme anar sol, resolgueren també acompanyarme.
Haventme despedit de Seid Omar y dels que ab ell que-
