daren, me vaig posar en camí, y dintre curts instants vaig veure al Jeque l' Errkeb, que venia á buscarme ab sos árabes armats. Vaig detenirme, y donant l' últim adeu á mos amichs y las gracias á ma escolta, vaig continuar dirigintme en companyía del xech cap á Alberca, hont arribarem á mitj dia.
Dia 4.—Eran dos quarts de tres del matí quan se posá en marxa cap al N. ¼ NE. la caravana, composta de doscents camells, per terreno compost alternativament de sorra movedissa y de sorra fixa granada. Lo pais, al principi pla y unit, se converteix ben aviat en desigual y trencat per pujols. Se veya á la esquerra, á llarga distancia, un rengle d' arbres que vorejan lo canal de Belbeis, ahont arribarem allá á las deu del matí. Acamparem prop de la ciutat, y jo mateix vaig anar á instalarme en una hermita dedicada á un santó nomenat Sidi Saadun.
Feya una calor insoportable. Formava part de la caravana lo Capidgi Baschi, que l' any avans fou portador del firman, per lo qual lo sultá de Constantinopla confirmava á Mehemed Ali Bajá en son gobern d' Egipte. M' asseguraren que en aquella ocasió li havia fet lo baixá un regalo de cincuanta mil franchs. Hi anavan també altres turchs de distinció.
Es Belbeis ciutat bastant gran, y conté moltas mesquitas. La proveheix lo Nil d' aygua en bastanta cantitat per medi d' un canal en temps de frescas; lo qual manté la vejetació de considerable cantitat d' arbres y palmeras. S' hi donan també bons pressechs y xindrias; pero cap llegum. Goberna la ciutat y son territori un kiaschef ú oficial del baixá del Caire.
Dia 5.—A la una de la tarde caminavam á través del desert, exposats á un sol ardent y á un vent sech y abrusador, en direcció exacta del E., per una inmensa planura, hont no 's veu un sol sér organisat, animal ó vejetal, y sobre terreno tan aviat de sorra fina movedissa, com de sorra granada. A tres quarts de set ferem alto en mitj del plá. Poch avans d' arribar al campament, mon caball caygué com mort, y quedá sense moviment: no tardá en retornarse; mes no 's pogué aixecá y aixís permanesqué sense menescal, abandonat á la naturalesa, fins l' endemá matí.
